Ja sóc lliure!

Ullsblaus...cada cop em veig més enmirallada en tu (quan tenia la teva edat és clar), tu ets dels que et poses davant d'un full de paper, (bé això era abans) ara suposso que et poses davant d el'ordinador i al moment et ve la inspiració...i escrius, i escrius...i no pararies mai, oi que sí? doncs mira...un consell, després tu el segueixes o no...suposso que no...jajaja, en lloc d'escriure un relat darrera un altre...intenta anar pulin i millorant el que has escrit, veuràs que cada cop que el llegeixis hi trobes coses noves o bé en suprimeixes daltres que no et "sonen" massa bé...
Dana

Ullsblaus1 m'agrada la vitalitat que es despren del teu poema, però... sempre hi ha un però que vull que sigui constructiu.

Dius maleïda escola quan haurias de dir beneïda escola. Allà
reps la instrucció que uns professors, vocacionals supuso, s'esforçan per transmetre't coneixements.

Liure, si es vol, s'hi és sempre. Fins i tot dins de la presó. És questió de sentiments. Tot i així et comprenc ja que jo, ja fa molts anys, també sentia el mateix.

T'encoratjo a seguir escribint però no tot
es limita a aixó. Viu la vida amb intensitat, amb els ulls blaus ben oberts a descobrir el bo i el dolent que té ser persona. Pensa que és la millor escola que hi ha i has d'aprofitar al màxim les possibilitats d' aprendre.

I prou "rotllo tio!" que ets més pessat que caminar per la sorra. Oi que sí, ullsbaus1 que soc un pesat volen-te sermonejar?

Fins la propera JOANPG.

La poesia no està gens malament, és molt senzilla i té un punt rítmic i fresc que m'agrada molt!
Està força bé!

M'agraden aquests poemes senzills i irònics. I més encara si tinc en compte que faig de profe, i que possiblement jo igual que tu valoro les vacances que ens han arribat.

Trobo que fas servir un llenguatge àgil i un ritme decidit. No sóc gaire entusiasta de les rimes, però a vegades semblen oportunes.

Felicitats!

perquè si tens tres mesos de merescudes vacances deu voler dir que les has aprovat totes! Méa lliure no ho sé, però feliç i alliberat segur que t'hi sents. Descrius molt bé en el poema aquest estat anímic de satisfacció, de feina feta, de camí directe cap a un periode de temps d'esbarjo que et fa feliç.
Gràcies pel teu comentari, i una abraçada

T'entenc a mi també se m'ha acabat la turtura d'anar cada dia a l'escola!
però jo no em passo el dia escribint relats, jo em passo el dia fent una altre cosa..!


Un petó.
gràcies pels comentaris.

I tant com si, a gaudir de les vacances!!!
Si que és veritat que cada cop més, veuràs que les coses no és que s'acabin, sinó que quan arribes a un objetiu, més que arribar al final de res, arribes a l'inici d'un nou camí, ara et toca el temps de descans, aprofita'l i agafa energies per quan torni a tocar la feina (en el teu cas els estudis).
Espero que les notes hagin anat bé!!!

Vinc al teu espai i veig que, efectivament, has publicat nous relats: quanta energia!
Et felicito per l'empenta amb què has començat, es nota que darrere de les paraules hi ha coses a dir i ganes de comunicar-te. més a més, sembla que estàs disposat a aprendre: aquesta sí que és una actitud creativa de debò!

Parlem primer sobre aquest poema teu:
El tema és evident des de la primera estrofa i deixes ben clara la teva actitud, amb l'adjectiu "maleïda". Aquesta postura es veu reforçada en la segona estrofa amb les paraules "lliure" i "alliberat".
Des del començament és un poema personal, però cap al final, el poema es fa més íntim i parla d'un estat anímic. Expresses la teva alegria i l'anhel intern que t'impulsa a escriure.
Em sembla que aquesta és una bona evolució! Ben fet!

Ara passem al que em demanes:
Tal com et vaig començar a dir en un comentari anterior, els meus consells bàsics per millorar són aquests: llegeix, llegeix molt, prosa i poesia, i llegeix fixant-hi en el què t'agrada d'aquell autor, d'aquella obra; pregunta't perquè t'agrada: poden ser els mots els que t'atrauen, o el tema que ha triat, que te commou, o com escriu, la forma que li dóna als versos o a les frases...
Després, experimenta tu mateix; escriu i repassa, de vegades cal fer-ho un cop i un altre... deixa reposar el text i hores o dies després torna-t'ho a mirar amb ulls de lector, a veure què opines... i retoca el que consideris necessari.
Hi ha algun text molt especial que surt a raig, però normalment els escriptors ( t'ho dic perquè en conec uns quants, que jo encara no m'hi considero... ) repassen i corregeixen moltes vegades els seus escrits, amb paciència i amb tècnica fruit del treball.

Ja has vist que he respost al teu comentari: jo sempre ho faig, uns cops més ràpidament, d'altres al cap d'uns dies, segons les circumstàncies; però si tu comentes, jo et contestaré segur, no ho dubtis, tal com dic a la meva biografia.
Així que fins aviat...

Rep una abraçada de diumenge,
Unaquimera

El teu relat "ullsblaus1" és un esclat de vida. Visca !

Em permeto bellugar la cullera d'aquesta olla viva i saludable.

Jo hi trobo pedretes que amb la teva imaginació pots treure't del damunt. T'invito a anar plegats, si vols.

>>> "per fi s'acabat".... segur qie hi ha continuació.
>>> "aixecar-se d'hora"... ara més d'una volta al llit amb la calor.
>>> "maleïda escola"... no tens dret a expressar-ho, a dir-ho potser sí.
>>> "ja m'han alliberat"... ets esclau de qui i de què ?
>>> "del cel m'han baixat"... hi ha devolució ?
>>> " perdut entre el més bonic"... el més bonic sense perdre's és també molt guai !

Que bé, Marc!
Doncs disfruta de les teves vacances i dels teus 12 anys.
I aprofita per escriure!

quina sort que tens, Marc. jo fins l'1 de juliol tinc examens i més examens. això de la universitat és un rollo.

M'agrada aquesta poesia, és ben simpàtica, i tant. Felicitats, ullsblaus (jo seria ullsmarrons).

Una abraçada!!

aprofita el temps per gaudir de la vida i ser feliç, que si tu ho ets els que t'envolten també ho seran
Està molt bé que escriguis, però aprofita per sortir a passejar, veure i gaudir del mar i després ens ho expliques tot en un relat ben bonic.

Un petonet
MarBlava