Ja sóc a la garjola!

Un relat de: aurora marco arbonés

JA SÓC A LA GARJOLA

Estimats lectors, després d'una àrdua dedicació, de grans esforços i d'innumerables gestions, finalment he aconseguit fer cap a la garjola. Caram! I per quins set sous aquesta bona dona ha caigut en aquest malastruc i desgraciat indret? us preguntareu compadits i alarmats. Bé, anem a pams. La idea se'm va ocórrer en presenciar una cridanera manifestació de vídues desassistides (i potser també desconsolades, tot i que aquest punt ja és optatiu), que, esgargamellant-se en la via pública exigien (?) una pensió digna per a poder menjar-se un bistec de vedella ni que fos de Pasqües a Rams. La portaveu de tan magna convocatòria, agre de geni, veu d'espinguet i molt donada a la gresca, etzibava una arenga davant dels nombrosos mitjans de comunicació congregats, adduint que, desprès d'haver sentir dir als nostres polítics que en aquest país no hi havia crisi, se li havia desarrissat la permanent; i que més que crisi, ella, que no era més que una mestressa de casa i per tant sabia més d'economia que el propi ministre, que no ha de posar mai el plat a taula, ella, repeteixo, pressentia una hecatombe de proporcions incommensurables. Per la qual cosa, atesa la misèrrima pensió de que gaudeixen les vídues desassistides (i/o desconsolades, això és optatiu), si no se'ls engreixava les pensions, ja no els quedaria altre remei que demanar caritat en una cantonada. Aquell comentari em va colpir profundament. Quina llàstima, vaig pensar, que en una cantonada les vídues una mica tronadetes ja no puguem fer altra cosa més que allargar la mà!
Tanmateix, què voleu que us digui, a les cantonades hi ha corrent d'aire, a l'estiu et torres i a l'hivern et goteja el nas. A més a més, sembla ser que s'ha de fer oposicions per a aconseguir-ne una i que un cop atorgada, si no tens un aspecte atrotinat i llastimós no en treus ni cinc. I, ves que us diré, tampoc és qüestió d'anar criant ronya i de portar la roba rebregada i plena de taques...! Descartat doncs aquest assumpte, atesos els entrebancs que comporta, i descartada també la idea d'anar a fregar escales (tinc una hèrnia discal que em fa treure foc pels queixals) o de tenir cura d'infants (tinc els nervis delicats i m'esvero fàcilment), ja no em quedava altra solució que anar a fer companyia als peixos terminals del riu.
I com ha arribat aquesta pobra dona a tan desesperada situació?, us preguntareu alarmats i compadits. Doncs és ben senzill. Després de tota una vida d'estirar el sou del meu difunt perseguint les millors ofertes, estalviant en el cistell de la compra i escatimant capricis i vacances per tal de fer un raconet per l'incerta vellesa, l'entitat on vam dipositar amorosament els nostres calerons se n'ha anat en orris, ha naufragat, ha punxat, ras i curt, ha fet fallida. Així doncs, vaig haver d'enfrontar, a les acaballes de la meva joventut, el dissortat fet de que la pensió que m'oferia, em regalava, m'obsequiava la humanitària S.S. no m'arribava ni per a treure el carret de la compra a passejar. Quin seria, rumiava sota la claror de la lluna, el meu tràgic esdevenidor?
Una nit, després d'un programa televisiu, se'm van encendre totes les bombetes. Ja ho tinc!, em vaig dir, per què no passo una temporadeta a la garjola? Hi ha gent força important allí dins, gent molt interessant, fins i tot de renom. A més a més en aquests centres t'alimenten, t'aixopluguen, et treuen al pati dos cops al dia, t'ofereixen classes de treballs manuals...I sembla ser que., molt amablement, posen a disposició dels hostes una sala amb ordinadors connectats amb internet per tal de llegir amb tota tranquil·litat R.C. Què més podia demanar? Sempre seria millor que el cop d'aire de la cantonada o eixugar els mocs a uns marrecs cridaners.
Ara bé, no us creieu ni per un instant que entrar en aquests establiments és cosa fàcil, ans al contrari, es veu que hi ha cua i que cal presentar un certificat de mala conducta al porter. Estava ben clar que hauria de fer mèrits per accedir a la residència de malefactors amb totes les de la llei. En un acte desesperat, em vaig inscriure en un curset amb nocturnitat i traïdoria per aprendre l'ofici de manganta dels bens d'altri. El que més em va costar va ser convèncer el gerent de la clandestina empresa de les meves intencions, és a dir, que el que jo volia era delinquir sense impunitat. Pel careto que va posar, compto que encara no ho ha entès ara. Mans a l'obra, vaig començar per l'entrenament previ i vaig intentar endur-me una taula de planxar d'uns coneguts magatzems. Un cop va sonar l'alarma, en lloc de fugir rabent, vaig quedar palplantada a la porta per tal que el segurata veiés ben bé qui havia estat la culpable del furt. Fins i tot, deixant la taula al terra, vaig ajuntar els canells voluntàriament perquè m'emmanillés amb més facilitat. Malauradament només vaig aconseguir una amonestació per part de la gerència i un mal d'estómac degut als nervis de principiant. Però ni per remei el certificat de mala conducta que necessitava urgentment.
Bé, ja us podeu imaginar que vaig anar fent progressos en la meva nova activitat, fins que en vaig fer una de tan grossa que em van obrir gentilment les portes de l'establiment penitenciari. No puc comentar res més per no posar ningú en evidència, només puc declarar que, com en tants altres llocs, hi vaig entrar per influència. I aquí estic tranquil·lament, assistint a classe de manualitats, fent tomets pel pati assolellat i, el que és més important, fent la coneixença de persones d'allò més distingit que, qui sap si temps a venir, podrien ocupar alts càrrecs en la direcció i organització del nostre "potentat" país.

Comentaris

  • Envial a tribuna@guimera.info, si et sembla bé.[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 05-11-2008 | Valoració: 10

    Hola;

    Gràcies pel teu comentari.

    També tu ets un xic "utòpica", sort n'hi ha, oi ?

    El relat en lletra arial 12 en un arxiu annex a l'email adreçát a tribuna@guimera.info

    Si vols fer-nso arrbiar una imatge també com annex

    Gràcies

    tribuna@guimera.info

  • Perdona si t'he ofès.[Ofensiu]
    Alzinar8 | 27-10-2008

    Encara sé distingir el què és un relat d'humor
    d'un de seriós. La meva intenció era dir-te que
    et considero una bona escriptora i que em sentia
    un xic menyspreat ja que en d'altres temps, vaig
    passar-hi uns dies per culpa de la llibertat d'expressió
    en el afer dels Joglars quan em van enxampar els
    "grisos" enganxant cartells a favor d'aquesta llibertat
    d'expressió que reivindiques i jo també.
    Bé, això son temps passats i que tu de ben segur ni els vas
    viure.
    Ara he llegit al diari que han inaugurat una presó
    magnifica, d'hotel de cinc estrelles, i me'n alegro pels interns
    que hi vagin. O l'han feta així pels molts corruptes que ens
    envolten en tots els camps? No serà que no volen ser menys que
    certa autoritat que s'ha arranjat el medi de transport per treballar
    més durant el diari viatge d'anada i tornada a terres llunyanes del
    lloc de treball?.
    Repeteixo, perdona'm.

  • ANEROL | 18-10-2008 | Valoració: 10

    sense cap comentari sobre el tema. crec que tens un llenguatge ric i àgil. bé de gust llegir-te

  • Encara hi ets?[Ofensiu]
    Unaquimera | 18-10-2008 | Valoració: 10

    Aurora! Me n'alegra molt que des d'aquell "malestruc i desgraciat indret" on ets et deixin connectar amb el web de Relats i continuar publicant, i d'aquesta manera podem gaudir dels teus escrits...
    En cas de què et possin pegues, avisa'ns pel mitjà que puguis, i organitzarem, prèvia convocatòria magna al Fòrum, una manifestació cridanera de relataires queixosos, lectors i comentaristes desamparats sense les bones estones que ens proporciones! jajaja!

    Ara seriosament ( només una mica, però ): resulta un relat ple de bon humor.
    Des del començament fins al final, vessa ironia de la fina, de la bona, de la que ja reconec com a teva gràcies a la Rentadora i altres relats de la factoria, que ja he llegit un bon grapadet... i en cadascú trobo encerts!
    Allò de què no es pot tenir cura dels infants si tens els nervis delicats i t'esveres facilment, m'ha semblat molt indicat, davant els temps que corren...

    T'envio una humil abraçada, abans de què et pugin els fums al cap de tant codejar-te amb "potentats"i no me l'acceptis,
    Unaquimera

  • M'agrada el relat...A TOPE![Ofensiu]
    entortilligat | 14-10-2008 | Valoració: 10

    Crec que frivolitzar sobre els que hi ha a dins de la garjola no te cap mena de importancia, doncs els casos greus no hi son a dins...QUE SON A FORA!!!!!...amb permis dels que hi som, es clar!

    petons... que rima amb trascantóns.

    ACLARIMENT PSICOTERAPEUTIC DEL COMENTARI ANTERIOR...POR ASI DECIRLO.

  • M'agrada el relat... a mitges.[Ofensiu]
    Alzinar8 | 13-10-2008 | Valoració: 8

    Escrius molt bé. Tens gràcia i estil engrescador per captivar al lector.
    Però aixó de frivolitzar sobre la garjola...
    Com a broma passi, però dins hi ha cassos
    molt greus i ningú vol estar-s'hi.
    Crec que hi ha molts més temes per lluir el
    teu talent.

  • Sense comentaris...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 13-10-2008 | Valoració: 10

    ... ja saps la meva opinió, generalitzada, sobre els teus escrits. Senzillament m'encanten!
    -Joan-

  • Vull suposar[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 13-10-2008 | Valoració: 10

    que els seus motius tenen per a fer-ho, però si jo fos un polític del que manen, em sembla que em preocuparia més l'atur i la pensió de les viudes que les desfilades.
    A més a més d'escriure meravellosament, tens un sentit del humor envejable.
    Una abraçada.
    Nonna_Carme

  • VULL POSAR UN 10[Ofensiu]
    evivol | 12-10-2008 | Valoració: 10

    Per què no he pogut posar-te el deu. Esperem que, com hauríem de dis els catalans, "a la tercera vegada te'n sortiràs"

  • Humor i crítica[Ofensiu]
    M.Salles | 12-10-2008 | Valoració: 10

    I també actualitat...
    M'ho he passat molt bé llegint el teu escrit.

  • PERDÓ[Ofensiu]
    evivol | 12-10-2008

    No havia inclós la valoració.

  • La realitat supera la ficció?[Ofensiu]
    evivol | 12-10-2008

    No és el primer relat ni poema que et llegeixo.

    Et considero una escriptora excepcional. Tens una gran riquesa lèxica i un , més que bo, domini de la morfosintaxi. Només els escriptors amb aquestes aptituds poden permetre's el luxe de crear textos irònics, imaginatius i ocurrents com els que fas tu.

    Penso continuar llegint les teves obres i, si m'atreveixo com avui, anar-te posant la meva modesta valoració que només pretén engrescar-te a seguir fent creacions literàries tan originals com aquesta i d'altres teves.

  • lloc de pau, sense problemes...[Ofensiu]
    Avet_blau | 09-10-2008 | Valoració: 10

    La garjola,
    esdevenint un lloc de pau i sense problemes,
    on tot es previst i a la seva hora,
    no hi ha temps a l' improvisació,
    la rutina e s la reina, i si t'hi avens,
    inclòs pots arribar a ser feliç.

    Avet

  • Gargola[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 09-10-2008 | Valoració: 10

    Jo sóc a la gargola és molt irònic i humorístic. Jo també he escrit un d'humor que el penjaré d'aquí dies, va de les assignatures, està en vers i em ric una mica. Ja te'l llegiràs si vols. De moment et vigilo!

    Salut i records!
    ullsblaus1

  • Com que m'agrada el bon humor...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 07-10-2008 | Valoració: 10

    estava esperant que te'l publiquessin per venir-lo a llegir. Realment, és d'una lectura exquisita, tant pel que fa a la narració, amb aquests tocs d'ironia i humor que fan que llisqui suaument i ens endinsi en la història, com per la qualitat literària que mostres al llarg de tot el relat. M'ha agradat molt llegir-lo, de debò. Tornaré a passar una altra estona, amb més temps, per seguir gaudint dels teus relats.
    Una abraçada, i gràcies pel comentari tan entranyable.

  • la garjola [Ofensiu]

    Un text tan ple d'ironia i escrit amb tal frescor narrativa, que obliga a somriure com una penitència guanyada a cops de plaer. La fluïdesa de les paraules i el vocabulari utilitzat revelen el bon ús de l'expressió i la qualitat de l'escriptora. M'ha agradat molt. Gràcies per compartir aquest relat.

Valoració mitja: 9.83

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250761 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.