Ja porto com 10 anys de retard

Un relat de: betixeli
Assegut a l'andana del metro direcció Fondo, compto els minuts tot mirant la gent anar i venir; em fan un punt d'enveja. No se'ls veu pas feliços, fins i tot tenen un nosequè de malhumor a la mirada, però allà estan, amb les seves presses i les seves preocupacions, amb una vida dissenyada a mida en funció del que són capaços de suportar; havent trobat els seus límits, havent descobert què és el que els agrada i què és el que els molesta, havent apamat cada un dels racons que tenen com a preferits i havent remarcat amb subratllador taronja totes aquelles coses que saben que els irriten. Ja ho tenen tot encaminat, ja ho tenen pràcticament tot fet, només els queda viure.

Jo, en canvi, em trobo absolutament perdut. Duc anys esquivant el destí, com aquella clatellada que encara ara no sé com vaig esquivar. Aquella va ser la meva primera fugida per l'escaire, el meu primer pas per desentendre'm de tot.

Aquella clatellada no em va caure del cel perquè si, venia directament intencionada de la mà ferma del meu pare, que amb contundent insistència va pretendre expressar com n'estava de fart de tenir un fill a casa que no es decidís a emprendre una vida normal, una vida de persona “com cal”. Pobre home, no el culpo pas, té una visió de la vida atrapada a mig camí entre el despatx i la jubilació, mentre que jo vagarejo entre les decisions del dia a dia.

Avui em sento perdut, he fet 10 anys i la vida se'm presenta com un seguit de dubtes a resoldre que ni tan sols he pogut tenir temps de plantejar-me, no sé qui sóc ni que vull fer amb la meva vida, els anys se m'han escolat entre partits de futbol i entrepans de pa bimbo, i avui, avui que en faig 10, tinc la sensació que ja porto com 10 anys de retard en tot.

Comentaris

  • Espavilat[Ofensiu]
    Antònia Puiggròs Muset | 27-10-2015 | Valoració: 10

    Espavilat el noi! Aquest promet! Filòsof o politic! Com a mínim! Bonic relat amb un final sorprenent. Què farà quan als vuitanta descobreixi que ja en porta vuitanta de retard?

  • Creixement[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-10-2015 | Valoració: 10

    El pas de la vida, la conveniència o no de créixer a gust dels pares. Unes reflexions que fan patir una mica, però que no deixen de ser pensaments molt actuals, potser massa. Deu anys i pensar així? Déu ni dó! Un plaer sempre llegir-te. Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

113 Relats

295 Comentaris

91746 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.