Ja no patró..

JA NO PATRÓ...


Cada dia…et veig, entre la multitud…
Jo també tremolo una mica…
No penso eperar-me més…
I tu senzillament no penses…
I de cop el món agafa vèrtig…

Perque després de tu
No em queda ni camisa…
I perque res ja no arribarà…
Vine amb mi...
i treu-me la pell que em protegeix de tu…

De cop em sento negre…
He caigut a la teva trampa…
A 4 potes…
Com els gats de mart…
Com les abelles de saturn...

Parles d'un heroi...
I et mires al mirall...
Sols pensar que ets perfecte...
Peró caus a l'olbid de tothom...
On ja més avall no s'hi pot anar..

Sobtadament trobes un forat...
Peró sense les meves forçes no hi pots arribar...
Tornes i et menjes un segon plat...
De nom Orgull...
Cognom... Arrogant...

Surts com si res...
I penses que tot està solucionat...
La lluna et mira
I no sap que pensar…
Es sincer en aquest cas, no pensar…

Ara bufa espelmes…
Com si d'un aniversari es tractés…
I busca un altre forat..
Perque comença a tenir gana…
Gana de segons plats…

Amb mi ja no.
Mai més Patró…
Tingues prensent…
Que més avall no hi ha pou...