Ja no hi sou

Els teus ulls brillants,
la llum d'un astre
reflexat en un llac.

Sota la nit freda,
una petita foguera enlluerna
l'interior d'una masia vella.

I en un prat verd,
l'olor a herba fresca,
abundant entre les plantes.

Però un silenci s'ha establert,
el temps vol reflexionar
sobre les injusticies socials.

En el camp tot és vida,
però que se n'ha fet
de la ciutat poblada.

Violència continua,
en carrerons amagats,
lluites amb un final.

Dia rere dia,
una familia perd un estimat
que ja mai més tornarà.

Els han abandonat,
han marxat a un nou món
del que no poden retornar.

Tant sols queda,
poder cridar una paraula,
LLIBERTAT.