Ja no hi ets

Un relat de: Libèl·lula_blava
Tinc el cor mort de sentiment, i les mans buides de carícies. La ment absent de records i els llavis secs. els meus ulls ja no et miren, ja no et veuen, i la meva veu ja no t'anomena. Els llocs compartits han perdut el seu color, i les dates especials han esdevingut dies normals. El teu jersei, que jo lluïa, ha quedat arresarat al fons de l'armari, on hi guardo les teves poesies, la teva primera rosa i aquella carta que va arribar de la llunyania. Potser no hem vam saber prou, o potser, tan sols no era el nostre moment.

Dies enrere, et vaig recordar i vaig descobrir que ja no et guardo rancúnia. Que les teves absències ja no hi son, que ja no em dols. Que de viure esperante, he passat a viure.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Libèl·lula_blava

2 Relats

0 Comentaris

357 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Sovint penso que la meva edat no es la mateixa que la que tinc. Enamorada del concepte amor, que ens han volgut transmetre els grans clàssics, intento ordenar idees i sentiments dintre el meu cap, per intentar entendre una mica mes la vida. De vegades ho aconsegueixo, i sovint desisteixo. Aquí intento plasmar-ne alguns, per començar a caminar entre aquest mon de lletres.

Últims relats de l'autor