Ja no hi ets

Tinc el cor mort de sentiment, i les mans buides de carícies. La ment absent de records i els llavis secs. els meus ulls ja no et miren, ja no et veuen, i la meva veu ja no t'anomena. Els llocs compartits han perdut el seu color, i les dates especials han esdevingut dies normals. El teu jersei, que jo lluïa, ha quedat arresarat al fons de l'armari, on hi guardo les teves poesies, la teva primera rosa i aquella carta que va arribar de la llunyania. Potser no hem vam saber prou, o potser, tan sols no era el nostre moment.

Dies enrere, et vaig recordar i vaig descobrir que ja no et guardo rancúnia. Que les teves absències ja no hi son, que ja no em dols. Que de viure esperante, he passat a viure.