ja no ets

ja no ets el poema de les meves cançons
ni tansols la cara dels meus somnis
ni el somriure de les meves rialles
ni el culpable de la meva felicitat.

ja no ets, ni tansols, el que espero cada nit

a vegades penso que no pot ser bo
esvaïr un sentiment, només un moment
i ja està, ja no hi és, ja no tornarà
no pot ser bo, però sort que sóc capaç

d'esborrar-te del meu cap, els ulls, el cor

he decidit que desapareguis, amor, no et vull a prop
amic, aquí, no marxis lluny
canta'm, i plora'm, però no m'estimis
que no m'han ensenyat a ser de ningú

si demà t'espero a la nit, no em demanis amor

que en tinc poc, i no és per tu, encara no el vols