Cercador
Ja no cal baixar la veu
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Ja es fon l’hivern als carrers
i els plataners de la Rambla
semblen morts,
però guarden la vida dins
en un silenci latent…
Ja no cal baixar la veu,
els arbres cal deixondir,
treu el cap la primavera.
El caminar es fa rar,
l’avinguda sembla nua.
Els arbres de cap per avall,
sota terra les capssades
esporuguides pel fred…
Les branques són les arrels,
gairebé toquen el cel.
És tan bell com singular,
així és la natura i la vida…
i els plataners de la Rambla
semblen morts,
però guarden la vida dins
en un silenci latent…
Ja no cal baixar la veu,
els arbres cal deixondir,
treu el cap la primavera.
El caminar es fa rar,
l’avinguda sembla nua.
Els arbres de cap per avall,
sota terra les capssades
esporuguides pel fred…
Les branques són les arrels,
gairebé toquen el cel.
És tan bell com singular,
així és la natura i la vida…
Comentaris
-
els arbres..., parlen sense dir res...[Ofensiu]teresa serramia | 24-04-2011
Com vold dir "un petonet"...Jo vull una abraçada..immensa, intensa, vibrant...(és broma..., o no??) Què vol dir "els teus comentaris "amables"..., són excepcionals, únics, meravellosos...( és broma..., o no??)
En fi, aquests arbres de que parles, parlen...Diuen moltes coses, si se'ls escolta bé....
Jo també vull que m'estimin...................Dic amb les meves branques...nues...
-
No cal mai baixar,[Ofensiu]free sound | 13-04-2011 | Valoració: 10
ni deixar la veu...
Com tampoc podem deixar els mots i les paraules...
Tot canvia, però cal posar-hi il·lusió cada dia.
Gràcies pels teus mots...i a seguir creant!!!!
Una abraçada, gens silenciada. -
I respirar fons...[Ofensiu]Joan G. Pons | 13-04-2011 | Valoració: 10
M'agrada i m'inspira la teva frase: treu el cap la primavera.
I em suggereix que em saluda i vol crear complicitat. Ser amic de la Natura. M'agrada. Gràcies, Joan
