Ja ha arribat Nadal !

Ja torna a ser aquí, ja ha arribat el Nadal !! Omple les prestatgeries dels supermercats, en forma de temptacions, que si torrons ,polvorons, rosquilles, bombons,” panettones” i tot això sense que ens hàgim menjat els panellets, ni les castanyes , ni moniatos ni…s’han hagi anat la xafogor, ni (al menys jo), tinguem canviada la roba al armari. No se perquè cada any em posa de mala baba ; si justament cada cop es el mateix , i potser es aquest el problema , m’amoïna la rutina i per a mi cada dotze mesos es rutina, passant massa de pressa i tornem-hi . La copa de gelat que no he tingut temps de fer a l’estiu, la darrera banyada desaprofitada, ah i…el granissat de llimona que aquest any no he begut…l’excursió que no hem fet i tants plans que s’han d’en- dreçar pel any que bé…I si hagués durat més l’estiu? Potser passaria el mateix o haguessin sortit coses noves que s’haurien quedat enrere també . Serà com la vida? Diuen que la gracia esta en que es finita i que no sabem si tenim més oportunitats o no, que així aprofitem més el temps, que contínuament se'ns escola per sota la porta, tot i que ara poc lloc te per escapar-si dades les noves tecnologies. No tinc gens clar si estar-hi d’acord. El Nadal ,les dolces típiques, (mireu que en hi han). Hi ha a qui li agraden unes i les altres no…i aquí li agraden totes, apa!!! Es un temps difícil i no vull entrar en temes familiars, sinó en quelcom tan senzill i alhora controvertit com es el menjar, per les persones que tenim trastorns alimentaris, tots sabem el tràngol que ens suposa el Nadal . Quinze dies inacabables i si a sobre els estiren més de dos mesos … Total perquè tinguem temps de consumir, menjar , beure, posar-nos com verros amb perdó , I comprar , comprar i comprar ; resisteixes la temptació, avui , demà , demà passat , però amb tan temps per endavant, la voluntat es debilita i si no caus un dia o fas l’altre. Un somni ; agafar un avió i anar a algun lloc on no el cel.lebrín. PD. Aquest any te més perill que altres, donat dues dates el 25-N, i el 12-12-2012 o sigui que l’ansietat i les seves conseqüències envers el menjar, poden ser catastròfiques. Potser pesarem tant que no podrem pujar al proper 2013. No sereu supersticiosos, oi?