Ja és massa tard

Un relat de: aurora marco arbonés

JA ÉS MASSA TARD


Amb veu trèmula pronuncies el meu nom;
les paraules a la gola s'ennueguen,
et surten en barbulls, com un infant.
Vols dir-me tantes coses...
Perbocar en un moment tota una vida,
traure del cor l'anhel que et neguiteja...
Però ja és massa tard per tu i per mi.

Vam creuar jovenívoles petjades
en la cruïlla on el destí tot ho disposa,
mes l'atzar té capricis de ruleta;
no havíem d'agafar el mateix camí.
Ara ja és massa tard per tu i per mi.

Em dius que el meu record t'ha arrabassat
el son, en una cambra compartida,
que en ses besades somies els meus llavis,
que espies els meus ulls quan ella et mira
Ara ja és massa tard per tu i per mi.

Foragita aquesta dèria, aquest delit!
No sóc més que un miratge, una quimera!
No has vetllat en les nits els meus malsons
ni em coneixes el riure i el neguit.
No has mirat dins de l'ànima, abocant-hi,
ni has colgat en el meu ventre sementera.

Ara ja és massa tard per tu i per mi.






Comentaris

  • De vegades...[Ofensiu]
    natasha | 28-06-2009 | Valoració: 9

    ... deixem passar una oportunitat sense pensar que hi ha trens que només passen una vegada i quan ens n'adonem...ja és massa tard.
    M'agrada perquè em recorda alguna situació viscuda en primera persona, però més ennlà d'això, per l'estil i la forma de fer arribar els mots.
    Una abraçada

  • Voltan per aqui...[Ofensiu]
    entortilligat | 28-06-2009 | Valoració: 10

    ...m'he trobat amb aquest "...massa tard..."

    Sempre és massa tard i sempre és d'hora...

    Un poema "10"

    Una poetessa "10"

    petons, que rima amb...ui, que se'm ha fet tard!...no sé, no sé, no sé...

  • M'ha agradat molt[Ofensiu]
    llacuna | 01-08-2008 | Valoració: 10

    Molt realista aurora.

  • Sóc en llampec... i m'has confós per en Jimbielard[Ofensiu]
    llamp! | 31-07-2008 | Valoració: 10

    Tot i així celebro haver-te trobat, escrius força bé.

    M'has deixat dos comentaris que anaven dirigits a en Joan (Jimbielard). T'agraeixo de tota manera que m'hagis deixat aquesta nota tan alta.

    Intentaré seguir llegint altres relats o poemes teus d'ara en endavant.... Molta sort!

  • el poema que has comentat es d´ell.. [Ofensiu]
    Jimbielard | 31-07-2008

    I si.. es bo... Un peto guapa!!

  • SRTA. ARBONES. JEJEJE[Ofensiu]
    Jimbielard | 31-07-2008

    no se com parlar amb tu pero m´ha dit el meu amic Llampec que li has comentat un relat a ell. pero que anava per a mi..

    Un peto.

  • ondia![Ofensiu]
    Jimbielard | 30-07-2008 | Valoració: 10

    HE arribat al teu relat per que m´ha fet gràcia el teu segon cognom per que el tenim en comú. i és extrany per que no en veig gaires. I ves per ón, ha estat una gran troballa. He llegit el teu poema i m´he quedat meravellat.
    Encantat de conèixer els teus versos encara que hagi estat per casualitat. et poso a preferits per seguir-te d´aprop.

    Joan.

  • Poema...[Ofensiu]
    onatge | 30-07-2008 | Valoració: 10

    clar i entenedor...
    De vegades hi ha qui voldria fer camí enrera, pèrò a la vida moltes vegades els camíns són paral·lels i no tenen mai cruïlla. I passa que esdevenim record en algú i acabem sent penyora d'amor... sense nosaltres saber-ho, i quan ho sabem, com molt bé tu dius: Ja és massa tard...

    Salut.
    onatge

Valoració mitja: 9.86

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

251257 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.