J-3000

Un relat de: Arístides
J-3000
-I diu que aquest programa és infal•lible?
-I tant que sí.
La secretària d’Estat de Justícia i el comercial de Virtualis, una empresa de serveis informàtics, estaven asseguts al voltant de la taula del despatx i miraven la pantalla del portàtil que havia portat per fer-li la demostració. En aquell moment es veia la típica imatge que es fa servir per representar la Justícia, una dona que du els ulls embenats i subjecta una espasa amb una mà i una balança amb l’altra, pujada a un número tres mil amb forma de coet, com volent indicar la gran velocitat a la qual el J-3000 dictava sentències.
-Em podria posar un exemple?
-Sí, no hi ha problema. Quin cas vol que jutgem? Un crim, un robatori, un cas de corrupció política?
La secretària va arrufar el nas quan va sentir allò i el comercial es va remoure en el seu seient, incòmode.
-En aquest país no hi ha corrupció política.
-No, és clar que no. Si em facilita la informació d’un cas qualsevol, la carregarem al programa i aquest dictarà sentència en uns minuts –va dir el comercial intentant reconduir la conversa.
La secretària va obrir un calaix de la taula i, després de remenar una estona, va treure un llapis de memòria.
El comercial el va connectar al portàtil. Quan es va acabar de carregar la informació, el coet va sortir volant amb la Justícia al damunt i la balança es va quedar al centre de la pantalla, movent-se amunt i avall, mentre dirimia la sentència.
-Al final quin cas ha triat? –va dir el comercial tornant-li el llapis.
La secretària va llegir un codi que tenia escrit i va obrir els ulls, espantada.
-Aturi’l! –va dir posant-se dempeus.
-Ara no es pot fer res. Però tranquil•la, només és una sentència virtual.
La secretària va agafar el portàtil i el va estampar contra el terra. Però era massa tard, el programa ja havia dictat una sentència que el comercial havia escoltat.
En sentir l’estrèpit, dos homes alts i forçuts van entrar al despatx.
-Que sembli un accident –va dir la secretària.

Comentaris

  • Gràcies per comentar[Ofensiu]
    Arístides | 10-01-2018

    Moltes gràcies, pel teu comentari Aleix. Me n’alegro que t’hagi agradat tant. Si no poses entrebancs o controls, la corrupció s’apodera dels estaments públics. És llei de vida. Una abraçada per a tu, Aleix, i que tinguis un bon any 2018.

  • No hi ha corrupció?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-12-2017 | Valoració: 10

    Ui, m'hauràs de presentar aquest país sense corrupció. Això fa olor de podrit. Ara, el teu relat m'ha encantat, fresc, bons diàlegs i actual, molt actual. Una forta abraçada, Arístides i que passis un molt bon Nadal!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Arístides

6 Relats

18 Comentaris

1997 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78