IUSTITIA

- Justícia, aixeca’t de seguida. Tu saps l’hora que és? Treu-te la son de les orelles!
- Mama, deixa’m descansar. Ahir va ser un dia molt dur.
- Recorda que tant jo com la teva àvia sempre vam treballar intensament sense queixar-nos.
- Però, mama, ahir no podia aguantar la balança. Un platet es va desequilibrar tant que vaig haver de fer mans i mànigues per recuperar-lo. Tot el cos em feia mal.
- Tu tens un treball molt bonic. Qui pot fer que les sentències siguin justes? La teva col•locació és privilegiada.
- Abans m’ho pensava però ara he vist que no. Ahir vaig arribar amb el platet de la balança ple de merda.
- Sí, feia pudor.
- Vam tenir el cas Palau.
- Mira que posar un nom tan bonic a un cas de corrupció!
- Tot ha canviat molt, mama. Venen acusats que han estat persones privilegiades i que no volen contestar quan els fiscals els pregunten.
- Però això serà un cas...
- Un cas darrera l’altre... Casos com cabassos: el Noos, el Gurtel... Mama, estic esgotada. No puc més.
- Noia, jo que pensava que t’havíem donat els millors estudis... Quina paradoxa!
- En la paradoxa hi visc jo totalment: tan aviat em diuen que vaig a poc a poc, com les tortugues, com que sóc veloç com la tramuntana.
- Avui dia no pots fer gaire cas del que diuen la gent.
- Et van pressionant per tots cantons. Ara se’ls ha donat per judicialitzar la política. És la nova moda.
- Carai quin estrès!
- I per a més inri, he de veure com dicten sentències de culpabilitat a pobre gent, refugiada, i els tornen als seus països destruïts per la guerra o la misèria; dones maltractades, que, després d’haver denunciat las seves parelles en un acte de valentia, són reprovades per la forma d’anar vestides; desnonats, que van signar hipoteques amb grans bancs en temps de les vaques grasses...
- Com ho farem? No et pots pas quedar a casa de braços creuats.
- Les coses han canviat molt. Vivim en el món de la mentida, de la hipocresia...
La mare va mirar tristament la Justícia: havia perdut la fesomia tan bonica i estava deprimida.