Irrepabile Tempus Fugit

Un relat de: sempreningú

El temps és l'espina que vol fer-te
millor persona.
Els episodis
intermitents són en blanc i negre.
Tenen llits de ploma pels racons
de la pell morta i entre os i os;
allà on els ha dut la sang. Tremoles.
Massa neguit quan obres la porta
i xoques immensitats de coses.
El silenci és un pacte: tard o d'hora
i sempre, passaràs pel costat
de sons de paraules i guitarres
i flors que sostenen rètols grans
amb missatges d'amor. Res a veure
amb les darreres nits de sopars
de cava i llagosta i algun cinema.
Ja saps com t'enganyes. Tu has cremat
vores de paper perquè l'efecte
de vell que va perdent facultats
doni validesa a les excuses.
Són exemples: "ningú em va avisar",
"feia el que creia".
I no pot faltar,
aquella de l'edat massa tendra.

Comentaris

  • Un poema difícil,[Ofensiu]
    Xantalam | 25-05-2010

    per les imatges triades, de cap manera "trillades" per l'ús. El conjunt és bell; bona composició, molt bona sonoritat; ho he llegit diferents cops per "entrar-hi", i m'ha agradat especialment:

    Massa neguit quan obres la porta
    i xoques immensitats de coses.


    Gràcies pel comentari, sempreningú!

l´Autor

Foto de perfil de sempreningú

sempreningú

18 Relats

35 Comentaris

20491 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
"Allò que estimem per damunt de tot d'un home és el que pot escriure's. El que no pot escriure's, mereix ser viscut?"



"Estic sol en aquestes
ombres i sento caure
ones de sang, enmig
d'una alba trista i aspra"

Escolto la secreta..., Bartomeu-Rosselló Pòrcel



"Per tant, l'amor seria això:
una mentida edificada passa a passa,
un foc foquet alimentat
de papers timbrats, beneït
i defensat per parets altes.
Tot el més, es començaria
amb un vers groguenc
d'antologia clàssica"


La mort del poeta, Guillem d'Efak