IRRENUNCIABLE IDENTITAT

Un relat de: joandemataro

Photobucket



I
No vaig ser jo qui es va encaixar un cor al pit
i el va fixar amb una fletxa;
ja hi era dins meu , bategant…

No vaig ser jo qui va escollir la tornada
de les cançons de bressol,
ni el to melós de la veu que les cantava;
ja hi eren al vent…
I aquí resten, burinades sota la pell ,
guardades pel meu sempre,
entre l’ànima i el cor.

No vaig ser jo qui es va inventar
l’arbre, ni el sol ni els munts
dels dibuixos d’infantesa;
ni els seus colors vermells i grocs,
colors de terra;
ja hi eren als reflexes de l’aigua…

Per què em demanes , doncs,
que hi renegui ?

II
No sóc pas jo qui ha escollit
la tripulació, ni la ruta
en la mar d’aquest viatge.

No sóc pas jo qui ha encès
un llum al cel de les nits
ni l’ha esquitxat amb estels;
i, tan mateix, ja em perdria,
sense la lluna , en la immensa fosca.
Per què em demanes , doncs,
que hi renunciï ?

III
No sóc pas jo qui s’ha inventat
els mots d’aquets poema;
ja hi eren als vels de les brises,
murmuris de veus ancestrals.
Per què em demanes que hi renegui,
si tu, com jo, saps que no puc ?

He de seguir el meu camí,
accepta el que sóc ,
no em demanis qui hi renunciï;
tampoc t’ho demano jo.

Comentaris

  • Evocador[Ofensiu]
    Antònia Puiggròs Muset | 22-10-2013 | Valoració: 10

    Quina preciositat! La forma i el tema s'uneixen com l'aigua, la terra, el vent i les paraules per aconseguir un poema sensorial, íntim i ple d'imatges evocadores. Directe a preferits!

  • Que bé saps [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 12-10-2013

    expresar els teus sentiments, Joan!!!

    Aquest estiu la meva salut ha estat una mica deteriorada i no tenia ganes de llegir ni escriure però, gràcies a Déu, ja torno a estar en plena forma.
    Aquest cant a la nostra estimada terra és una meravella, Joan, i m'ha fet pessigolletes a l'ànima.
    Ets un poetàs, amic!!!
    Una abraçada.

  • un poema molt fluït [Ofensiu]
    Rafaelmolero | 30-01-2013 | Valoració: 10

    Es estupend llegir poemes com aquest. Es impressionant com descrius la identitat
    doncs cadascú és una persona i s'ha de saber valorar com és cadascú en el món.
    Quasi que t'envege... realment és fantàstic. Un salut Rafael Molero Cruz.

  • Tot i sent el que som...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 18-11-2012

    Arribem a aquest món sense proposant-s'ho, simplement naixem. Som el que som, cert, però un cop anem creixent, som el que ens anem tornant i tot i sent el que som genèticament, anem formant la nostra pròpia identitat, la que ens acompanyarà el reste de la nostra vida!

    Molt bon poema Joan.

    Una abraçada.

    Gemma

  • El nostre tresor...[Ofensiu]
    brins | 12-11-2012 | Valoració: 10

    Efectivament, Joan, som fruit de capçades que ens han ofert ombra i bellesa des que érem al bressol, i no podem renunciar a la nostra identitat.

    Un poema molt sentit i preciós. Felicitats!

    Una abraçada,

    Pilar

  • Un cant, un clam[Ofensiu]
    Núria Niubó | 12-11-2012 | Valoració: 10


    Un cant a la nostra identitat, a la llibertat, a qui ens la va transmetre amb amor.

    Un poema que és un clam ple de tendresa i força, un clam al dret irrenunciable a sentir i viure els lligams que hem heretat.

    Un MAGNÍFIC poema Joan!
    Felicitats per ser com ets!
    Ahir va ser un dia especial per a tots.

    Una abraçada
    Núria

  • Som i sentim[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 06-11-2012 | Valoració: 10

    Molt bé Joan! Una bona reflexió, aquests dies que es parla tant d'economia i no tant de sentiment nacional.Som el que som, sentim el que sentim. No canviaré la meva identitat segons el rumb de l'economia, els dictats de'n Rajoy, en Montoro, agències diverses de qualificació, Banc Central Europeu, el president americà, la Merkel o qui sigui. El meu cor és català, vagi com vagi el meu país. Si pot anar bé, millor; però si va malament, també! Una abraçada.

    aleix

  • Som el que som[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 06-11-2012 | Valoració: 10

    Oi Joan?

    Per molt que estimem, per molt que vulguem que algú comparteixi les sendes per on transitem, tenim el nostre recorregut ja trepitjat a les espatlles, i ningú ha de demanar-nos que en reneguem ni que oblidem lo après i lo viscut. En tot cas podem afegir les nostres passes a les d'algú altre per descobrir nous horitzons.

    Esplèndid Joan, com d'habitual en tu.

    Jordi

  • Som el que som[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 06-11-2012 | Valoració: 10

    Oi Joan?

    Per molt que estimem, per molt que vulguem que algú comparteixi les sendes per on transitem, tenim el nostre recorregut ja trepitjat a les espatlles, i ningú ha de demanar-nos que en reneguem ni que oblidem lo après i lo viscut. En tot cas podem afegir les nostres passes a les d'algú altre per descobrir nous horitzons.

    Esplèndid Joan, com d'habitual en tu.

    Jordi

Valoració mitja: 10