"Irnamun"

hi ha un paral.lelisme evident entre els dos relats i la veritat és que m'encanta que hi sigui. De fet, crec que hi ha moments en els que la vivència de cada ser humà, malgrat sigui diferent en causa és coincident en la manera de sentir-lo, de ser-hi. Tampoc tenim tan d'especial com per ser originals!
En aquest de teu hi trobo aquells instants d'harmonia, de pau, de llibertat dels sentits... i, com sempre, hi has fet una posta en escena perfecte que afavoreix aquestes sensacions intenses. Has fet que m'hi trobés en aquella platja.
Una abraçada, i que tinguis unes bones festes.

no trobo el teu mail i el necessitava per dir-te quelcom sobre la revista de paaper que fem.

Si pot i vols, me l'envies al meu:
tserramia@menta.net

gràcies i una baraçada!

...aquí pel comentari que em vas deixar en un dels meus textos. La veritat és que no te'l recordava però sí que hi ha un cert paral·lelisme en les sensacions que provoquen el mar i tot el que l'envolta.

Saps? Arran d'aquí van començar a rajar uns versos salats que estan acabant d'agafar forma. Espero que aviat vegin la llum per aquestes contrades.

Uns petons!
manel

et mereixes a pols el primer lloc dels més valorats!

Et demano permís per publicar-ho a la revista de paper que fem un grup. i si a més, et fa gràcia rebre-la, m'envies el carrer, nº etc i te l'enviarem a finals de desembre a casa teva.

El meu mail és: teresa_serramia@wanadoo.es

tens una habilitat extraordinària en el teixit de les imatges com si es tractés d'una blonda antiga d'extraordinari valor...

Un gran aplaudiment i un "BRAVO" enxordador!

Gràcies per llegir-me , (no em cansaria de mirar-me les teves nenes-sol...)

nus, sota la nit i la lluna... tots ens sentim iguals. No hi ha consum, ni classes ni refinades necessitats. El temps s'unifica en uns instants i el futur no preocupa cavalcant sobre una onada.
Quietud.
Després sortirà el sol que il-luminarà diferències i crearà necessitats no bàsiques.
Som bàsicament primaris. És la societat la que ens vol fer extraordinaris.
Una abraçada, mestra!

de nits i veig néixer el dia pel camí

quan neix el dia, tornem a néixer

...molta cura en la "mise en escène", triant moments reals, gairebé quotidians, però adobats amb un llenguatge ric i preciosista. Això fa que larealitat semble màgia,que els sentiment es noten a flor de pell.
Salut i rebolica, xicona!

Mai t'havia llegit, soc nova a relats. M'ha sobtat la teva manera d'expressar sentiments i sensacions, quasi m'he llegit tots els teus escrits, realment son molt bons.
Tantes vegades he somiat sentir-me com la teva protagonista.
M'encantarà seguir-te llegint.
Una abraçada

...vocabulari molt ric. El que em passa a mi amb això és que no ho entenc tot, però la musicalitat de les paraules ho salva.
Ahir mateix estava veient per la tele un reportatge sobre els budistes del Nepal. M'hi has fet pensar. Suposo que vivim en un món massa materialista; però això no ens prèn la llibertat de trobar un destí espiritual i agradable com un somni.
Relats com el teu són els que dónen llum al somni.

Sergi

M'encomanes la pau i la llibertat nomès llegint el teu relat. Em transporta a la platja d'Irnamun com si sempre hi hagués estat. M'ha agradat.