Iris

Un relat de: Capdelin

Poema per a " iris "
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Iris,
em recordes
gammes de colors suaus,
que acoloreixen cels blaus,
presos de les teves pupil-les.

Iris,
em recordes
la fi de la tormenta,
la pluja fina
que vernissa
de menta
la meva pell que camina
entre pols de verí.

Iris,
em recordes
olor de lliris
verges, que blanquegen
el meu camí.

Iris,
em recordes
somriure de mel,
deessa de foc de gel,
pot de cristall
ple de viure.

Iris,
un nom,
un món
on voldria entrar
quan em miris.

Comentaris

  • no se que dir![Ofensiu]
    iris | 17-04-2005

    No t'imagines la ilusió que m'ha fet aquest poema... encara que no t'hagis inspirat en mi, només el fet de que me l'hagis dedicat, és moltissim per mi! em sembla que és el primer poema que "m'escriuen"... i a sobre és preciós... No tinc paraules... Moltissimes gràcies!!!!!!!!! Si em vé la inspiració (només ve quan vol ^^"") t'escriuré alguna cosa.
    Petons!!

  • ju...[Ofensiu]
    AnNna | 15-04-2005

    io tb vui.... :( nexessitu parlar, tio... stic fatalment fatal... enfonsada... n puc més....

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1303535 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )