Irgalundra.

ahir per la nit vaig començar a escriure, i no vaig poder parar fins a les 4, que vaig caure morta de son. Avui a les 2 del migdia m'hi he tornat a posar, però ara estic encallada... ja he fet lligar pràcticament tots els punts del teu relat, però em costa continuar... està sient un exercici d'imaginació molt intens! i molt motivador, tot s'ha de dir.
Evidentment, no tenia pas pensat amagar a ningú que el relat "original", o les idees en què m'he basat, són teves, és més, m'agrada que no siguin meves, i que la web vagi, de tant en tant, una mica més enllà d'un conte que algú penja i algú altre se'l llegeix, i potser hi afegeix un comentari, i això és tot.
Des de l'ordinador que faig servir per escriure'l, no em funciona l'e-mail, o sigui que hauré de demanar a algún amic que me l'envii al meu propi correu per llavors obrir-lo des d'un altre ordinador, i poder-te'l enviar a tu... paciència! Ja duc 5 fulls al Word...
Com estic encallada, m'he plantejat enviar-lo inacabat, i ja que jo vaig continuar el teu, a veure si algú s'anima a continuar el meu... però també sóc un pèl egoista, i ara m'ho sento molt meu, i m'agradaria ser capaç d'acabar-lo jo... ja es veurà.
Una abraçada, i a veure què en surt d'aquí!

Laura, o Tiamat, tens el meu permís per a agafar qualsevol cosa dels meus escrits i desenvolupar-la a la teua manera. Via lliure.

Pots fer el que et done la gana. (Mentre faces sempre referència a l'origen dels elements que has agafat, és a dir, als meus relats, i a l'autor).

Això és l'unic que et demane. Per altra banda, tens Llibertat Total.

I pots publicar-ho ací (cosa que m'agradaria molt) o en quasevol altre lloc.

Quan tingues alguna cosa, per favor, digues-m'ho. Estic intrigat per veure què eixirà de tot açò. El meu e-correu és:

jagma@correu.mesvilaweb.com

(O, també, pots escriure algun comentari en esta web, per a comunicar-te amb mi. Com ara mateix).

M'agrada molt, molt com escrius. Per això tinc tant d'interés en veure el resultat de la fusió o del desenvolupament dels meus relats en les teues mans.

Per a mi és un honor que t'hagen cridat l'atenció els meus escrits, i que vulgues experimentar amb ells.

Així que... ENDAVANT. I MOLTA SORT.

tot i que encara no sé com acabarà, la història em va agafant sentit, genial genial, feia temps que no sentia aquest nerviosisme per escriure alguna cosa! casi que ploraré!

doncs mira, he vist que m'havies deixat uns quants comentaris (gràcies), i he recordat que jo també te n'havia fet algun a tu, i en concret he recordat aquesta història. I mira.. que me l'he rellegit i tinc molt de material, molt, o sigui que si em deixes utilitzar els teus personatges, paraules, i móns imaginaris, n'escriuré alguna cosa.. em deixes? sisi. Jo suposo que l'escriuré igual, si em dius que no en vols saber res, no l'enviaré a la web, si em dius que sí, llavors l'enviaré.
he fet alguns apunts, per aclarir-me una mica tot el que hi dius.. a veure què et sembla, si en alguna cosa vaig errada..
ents que no tenen noms -> no són de les grauxs (conjunt d'universos/dimensions)
els ents són d'una graux més utziakaniada -> poden fusionar grauxes, utilitzant-ne una que no podem conèixer -> i així transformen coses
món dominat pel mal -> apareixen ents i ho transformen tot i surt una semigraux que evoluciona fins a convertir-se en el centre d'una xegsia completa (s'ajunten totes les dimensions en un punt)
Quan això passi, la nostra graux forma part de la xegsia
Només poden expressar el coneixement 6 persones de la Terra. Dos han fugit, un condemnat, un assessinat, un dins les muntanyes, un no ha nascut.
La majoria de sers de la terra coneixen la història. Home, escarbat llucà i bacteria estefilococus no la coneixen.Però neix una bacteria que ho sap i ho transmet.

més o menys, és això?
és que ara estic molt emocionada, li estic trobant sentit i se m'acut com fer-ho lligar, aquesta sensació crec que és de les millors que hi ha, quan tot et bull per dins!
gràcies, gràcies, gràcies!

O és a mi que m'encanten els relats de ciència ficció d'Asimov i el veig per tot arreu, o és que aquest teu conte en té un cert regust.
Suposo que, si aquest mateix fragment, l'hagués escrit ell, li hauria acabat donant un sentit raonable, lògic, i totalment possible. M'ha fet pensar en el llibre de "Fins i tot els déus", que parla sobre universos paral·lels, i éssers que no ens podem imaginar del tot,...
Suposo que si es desenvolupés, d'aquí en podria sortir una història de ciència ficció prou bona. És clar que, per la introducció, ja veig que aquesta no era la intenció. Llàstima.
Però m'ha agradat llegir-ho.