Irgalundra VI

7
Quan es va despertar, el vell continuava allà. Irgalundra se'l va mirar, instant-lo a que seguís amb la seva narració. L'Us va assentir, i va proseguir:
- Bé, ara ja saps la teva història, i també la meva. Ara has de saber la història del món, de la nostra Terra. Fa milers de milions d'anys, el nostre univers, el que coneixem, era tan sols una massa de volum zero, negre, energia vibrant, que només esperava esclatar. La vida, si és que se'n pot dir vida, també hi era present, però no tenia res a veure amb com la coneixem ara. Tot estava en silenci i era d'un negre intens, els éssers que hi habitaven no necessitaven llum i oxigen com els actuals, necessitaven no se sap massa què, és encara una incògnita. Només se sap que, vés a saber per quin motiu, en aquell món van aparèixer uns ents, uns ents que, per diferents i inexplicables, se'ls va anomenar Ents Sense Nom, però eren color, eren música, eren llum i formes. I amb elles creaven noves grauxs que mai s'havien vist...
- Què és una graux?
- Una graux... l'ésser humà sempre ha cregut en quatre dimensions. La primera, et defineix un punt en una línea. La segona, un punt en un pla. La tercera, un punt en l'espai. I la quarta, un punt en l'espai en un moment concret de temps. Però els Ents Sense Nom eren en d'altres dimensions, desconegudes fins al moment. I amb aquestes noves dimensions, que eren la música i els colors, en crearen de noves, i cada dimensió era un petit univers, i de cada petit univers en deien graux, i les graux eren a les flors, als ocells, al so d'una cascada i al plor d'un infant. I dins d'aquest món de grauxs meravelloses, van agafar-ne les més belles i les van unir, i en va sortir la graux més preciosa de totes, que captivava aquell que la mirava, i aquesta graux era un color, el color que tenyeix, precisament, els nostres cabells i els nostres cors. Aquesta graux embolcallava el món que abans era negre, recobria la terra, recobria sota el mar, i els boscs eren tan espessos que quan miraves amunt, et semblava que també recobria el cel. El cas és que els Ents Sense Nom transformaren el món negre i silenciós, i li'n van dir Terra, i tots els habitants estimaven els Ents, però sobretot, estaven enamorats de la graux i li'n van dir Verd. I cap s'oblidava mai del Verd, i neixia estimant-lo i moria estimant-lo. Només se'n van oblidar tres espècies: l'escarbat llucà, les bacteries estafilococus i l'ésser humà. I quan van deixar d'estimar el Verd, també van oblidar els Ents Sense Nom, i la seva vida va continuar sense música i sense colors i sense llum. Llavors l'home va començar a apoderar-se de la Terra sense recordar-se dels Ents Sense Nom i del Verd, i finalment es va esborrar i només en va quedar roca i acer. I ara el món torna enrera, perdent-se el Verd, perdent-se la música, perdent-se la llum... fins que tot tornarà ser com abans, un món negre silenciós. Però has nascut tu, Irgalundra, i l'esperança de la Xegsia també ha renascut amb tu. Ara descansa més, llavors t'explicaré tota la resta...