Irgalundra V

6
Va despertar-se de nou en una mena de caseta feta dins la muntanya, petita però acollidora; acollidora, és clar, per una persona que ha viscut durant mesos entre túnels de roca. El vell estava assegut al seu costat, aguantant un bol amb una mica de menjar condensat a dins. Irgalundra se'l va empassar sense dir massa res i intentant ofegar les ganyotes d'angúnia, ja que, pel regust, s'intuia que aquell menjar duia anys allà dins. Un cop tipa i descansada, va poder mirar de nou el vell i el seu fascinant cabell.
- Moltes gràcies, per deixar-me dormir al llit, i pel menjar... - aquí la noia va fer una petita pausa - Però jo abans ja m'he presentat. Voldria saber qui sou vós, i per què... per què teniu aquest cabell, com jo...
- Petita Irgalundra, hi ha tantes coses a explicar i tant poc temps... però bé, comencem pel que em preguntes, qui sóc jo. Em dic Us, i fa anys, fa molts anys, treballava en un petit laboratori de la ciutat de Grimnitx, i el meu cabell tan sols era negre. Era una feina poc emocionant, fins que un dia... bé, un dia estava observant un cultiu insignificant de bacteries estafilococus, unes bacteries inútils que pel moment, no se'ls hi ha descobert cap ús pel benefici de l'ésser humà, ni tampoc cap perill, que l'únic que fan és deixar anar sucs de colors constantment. Els colors que deixen anar solen ser els que estem habituats a veure, el marró, el vermell, el blau, el groc, vaja, no cal que et digui els colors ara... però aquell dia, a l'obrir la tapa de la caixeta que contenia el cultiu, alguna reacció que no hem entès mai, va fer aparèixer un color que no haviem vist mai fins al moment, un color preciós, sí, exacte, el mateix color dels teus cabells i dels meus... però llavors, el cultiu em va caure de les mans, es va trencar en mil bocins i el color va desaparèixer. Però no pas de la ment dels pocs que l'haviem vist i sentit. El recordàvem cada vegada que ens ageiem al llit i tancàvem els ulls, llavors aquell color era allà i ens envoltava com la cosa més bonica del món, i molts, a endebades van barrejar tots els colors coneguts per trobar aquell tan meravellós, i encara que alguns s'hi van acostar força, mai era aquell exactament. Del cultiu també en van sortir tres mots, com si algú ens els hagués pronunciat a cau d'orella, que només vaig arribar a sentir jo. Deien Xegsia, Graux, i Ent Sense Nom. Vaig parar boig buscant el seu significat, entre llibres vells i ments d'ancians, però vaig ser incapaç de saber què volia dir. Llavors, el meu cabell va agafar aquest color. Em vaig haver d'amagar perquè la gent no l'entenia, i vaig descobrir aquesta muntanya, i aquesta cova... Durant mesos vaig estar assegut al costat del llac on tu abans t'has banyat, enmirallant-me els cabells i deixant que es fessin llargs, i llavors el color em va començar a explicar coses, i jo l'escoltava, i no feia res més que escoltar la veu dolça del meu color i aprendre'n cada paraula. Fins que va emmudir perquè ja m'havia dit tot el que guardava a dins, i jo sabia què havia de fer. Durant nou dies vaig banyar-me al llac, deixant que l'aigua es tenyís del color, i un cop fet això, vaig posar-ne una mica dins una ampolleta i la vaig dur a fora la muntanya. Després vaig tornar dins la meva cova, a esperar. A esperar-te.
- A mi? per què? què hi tinc a veure en tota aquesta història?
- No ho endevines? De fet, tot això que t'explicaré ara són suposicions de com van anar els fets, no ho sé de segur. Suposo que la teva mare va trobar l'ampolleta i la va beure, just quan estava embarassada de tu. L'aigua va entrar dins el seu cos i es va barrejar amb el teu, llavors vas nèixer tu, petita Irgalundra, i imagino que no vaig banyar-me prous dies al llarg i per això va tardar tan a sortir la cabellera que ara llueixes. I el destí, si és que això existeix, és qui t'ha dut aquí.
Irgalundra llavors, enduta per un terrible odi, va intentar abraonar-se sobre el vell.
- Tu, tu m'has fet això! Tu has fet que la meva infantesa sigui un horror!
L'Us va apartar-se, sense deixar de somriure, mentre deia:
- Ets Irgalundra, filla de Seix i Ga, ets molt més del que et penses. Si no t'hagués ensenyat jo aquest color, te l'hauria ensenyat algú altre. Perquè tu l'havies de saber.
La noia va ressentir el seu primer impuls, i aturada, es va mirar l'home i aquella expressió sempre somrient.
- Au va, - va afegir- descansa, has aprés moltes coses en pocs minuts. Més tard, t'ho continuaré explicant tot.
Irgalundra va agafar-se de nou a la barba de l'ancià, i es va adormir.