Iolanda, nimfa i sirena també o dona d´aigua.

D´un lloc ignot
on s´adrecen les ones
N´he fet un poema
per al cor bategar
I ja mai més les ondines mirar
Com si al meu polç
hi bateguessin ombres.

N´he fet un poema per a tu,
i en llegir-lo vénen hores
Que són estones passades
al teu costat, i jo amb tu.
Tu eres ondina bona,
i bona dona i muller
Per al cor d´un poeta
Que no té el cap sencer.

I eres la malifeta
que vaig fer un dia primer.
Tu eres dona d´aigua, ho sé,
i ara vull dir-te que aleshores
No hi havia temps ni hores
per a passar-nos-ho tan bé.

Aquelles nits que dormíem
vora el foc, a barca en mar
I aquells temps en què gaudíem
d´aigua, llibres, i estimar.

Tu eres sirena, ho sé ,
i nimfa i dona d´aigua,
i plores les passades hores
com jo les ploro també.

Iolanda, jo et vaig prometre
que ho faria tot per tu
però el tot ja s´ha fet l´U
i no et dono res aleshores.

Fem que l´U sigui veritat
i ajuntem-nos en un somni
que un dia la història conti
com llegenda del passat.

Anem a la realitat
que ens espera ja fa segles!
i si no seguim les regles,
del futur i del passat
i si no tenim prou força:
Déu ens hagi perdonat!