Ió

Fa cosa d'un any, l'Enric i la Mariona van decidir fer un viatge, però no qualsevol viatge, sinó un d'especial. Ells, que tenien onze anys, joves, àgils, vius, alegres, innocents; van tenir la magnífica idea, amb els coneixements adquirits pels llibres de ciències i tecnologies, construir una nau per realitzar la seva aventura. Com ja he dit, no era corrent aquest viatge, era d'allò més ridícul pels escèptics!

Gràcies a les seves investigacions, la Mariona i l'Enric descobriren un nou planeta, que ningú més en sabia l'existència. Il•lusionats, li varen posar nom i tot! L'anomenaren Ió, degut a la seva similitud a una vaca, referent al mite de la vaca Ió.
En assabentar-se que les característiques eren semblants a les de la terra, començaren a fer una nau. La seva nau.

Mentre aconseguien el material necessari, després de fer-ne els plànols, la gent se'ls mirava, reia amb afecte i comentaven: "Pobrets meus, orfes i amb una imaginació que no cap en aquest poble. Ja està bé que es distreguin, la vida és tan dura!". El que no sabien és que els germans també es compadia de la gent del poble, tot dient: "Pobres infeliços, nosaltres marxarem al nostre preciat planeta i ells, aquí, passant la resta dels seus dies en aquest món podrit!".

Quan ja per fi van acabar la seva nau, varen recol•lectar tot el necessari per sobreviure uns mesos, afegint-li llavors d'arbres, plantes, flors... I tot enllestit varen partir, acomiadant-se d'aquell cruel món, els éssers humans del qual el malmetien, el destruïen.
I per suposat, van agafar el seu gos anomenat Senyor Gos, el seu gat que es deia Garfield i el seu conill, Nesquik es feia dir.
La Mariona conduïa la nau amb l'ajuda del seu germà, que la guiava.
Passaren l'estratosfera, la capa d'ozó; esquivaren algun que altre meteorit; admiraren les estrelles; contemplaren el sol, sempre allà, vanitós; i a la lluna, tímidament oculta.

S'acostaven al seu destí, Ió era a prop, i només quedaven uns minuts per ser-hi, per fer el seu somni realitat. El somni que tot el poble creia impossible.
I per fi, la Mariona aterrà i sortiren tots de la nau, feliços.

Començaren construint-se una petita casa per aixoplugar-se i resguardar-se del fred, després van plantar les seves llavors i van col•locar-ho tot.
Allà van viure-hi, feliçment, imaginant i inventant noves coses, nous objectes que facilitaven les seves vides, sense malmetre el seu preciat món ni a cap dels éssers vius que l'habitaven. Ara, després d'un any han tornat a la terra, amb la mateixa nau en la qual van venir. Incrèduls del que veuen, els veïns els pregunten què han estat fent aquest darrer any. Responen la ràfega de preguntes i en acabar, alguns dels infants del poble volen marxar amb ells, impressionats pel que narraven. Així que agafaren més provisions i marxaren, contents de tenir nous residents al seu petit món.

Aquesta és la història del planeta Ió, on només els que creuen en un món màgic hi volen viure, només el que tenen el do de la imaginació hi creuen.
Aquesta és la història de l'Enric i la Mariona, impulsors d'un món sa i màgic, ple d'innocència i imaginació.