Cercador
Involució
Un relat de: Mercè- Compartir:
Tot d’un plegat, una inexplicable força externa m’atura. El miro amb calma. La meva mirada es congela en un punt inexistent, inconcret, invisible. El seu orgull no suporta la meva indiferència. I crida.
Incomprensiblement, els paràmetres temps-espai continuen fluint inalterats al meu voltant, pero no pas en el meu interior. S’interromp el pensament, el moviment, fins i tot el trànsit intestinal, esdevé letàrgic. La meva respiració es torna imperceptible, gairebé indetectable.
A fora, la meva involució passa desapercebuda. Em clava els ulls encesos, feridors i punyents.
Però jo hiverno.
No penso, un punt… immòbil, inconcret. Les seves paraules de menyspreu no em fan mal, rellisquen per la meva pell impermeable. Cauen als meus peus sense haver assolit el seu objectiu i moren d'inanició.
Agafo la maleta. Pujo al tren deixant els crits a l'andana.
Sap que sóc més forta.
Incomprensiblement, els paràmetres temps-espai continuen fluint inalterats al meu voltant, pero no pas en el meu interior. S’interromp el pensament, el moviment, fins i tot el trànsit intestinal, esdevé letàrgic. La meva respiració es torna imperceptible, gairebé indetectable.
A fora, la meva involució passa desapercebuda. Em clava els ulls encesos, feridors i punyents.
Però jo hiverno.
No penso, un punt… immòbil, inconcret. Les seves paraules de menyspreu no em fan mal, rellisquen per la meva pell impermeable. Cauen als meus peus sense haver assolit el seu objectiu i moren d'inanició.
Agafo la maleta. Pujo al tren deixant els crits a l'andana.
Sap que sóc més forta.