Invocacions

Un relat de: Daniel N.

Senyors de l'univers
aus virolades que vigileu
àngels incapacitats per segles d'ironia
serviu els meus interessos
que d'una revolada la vida passa
i no vull sentir l'esglai de les minories
vull obtenir dividends
a la la borsa de la temprança
com les bèsties ferotges
que no temen cap cel
ni guaiten l'horitzó embadalits
sense recerques infructuoses
de preses impossibles
que s'esmunyen entre els dits
atabalats i porucs

Les fades boscúries
presenten els presents
a les divinitats del fondària
sense entrebancs ni lucideses
pressentint l'elaborada resposta
dels criminals amagats
que encara esperen que els hi caigui
un àpat rodanxó de les alçàries
un ànec ben rostit
un peu de porc
una amanida oliosa

Adonar-se del no-res
del silenci abrusador
abraonat en les orelles captives
de pelegrins endimoniats
que es persignen a cada revolt
per obtenir presències innates
sorgides de les profunditats
de les ments pertorbades

No es pot capturar les imatges
censurar les alegries
obtenir prebendes
regirar els calaixos
redimir els immisericordes
giravoltar les expectatives
il·luminar els rostres apagats
esblaimar la canalla
amb faules pesticides
que volen ignorar les evidències
de mons cridaners
no descreu qui ho vol

En rotllana a la clariana
el bosc brunzeix
amb oratges estranys
capriciosos i subtils
que xiulen paraules
en llengües perdudes
o mai existides
els congregats mediten
amb visatge silenciós
consirós
per força ha d'aparèixer
l'esperit de la nit
la manifestació de les forces
la redempció esgarriada
ignora les ineptituds
la foguera crepita
les guspires aletegen
com peixos trets de l'aigua
al moment àlgid de la còpula

L'esmaperduda promptitud
amb que les noves capgiren
el destí de les multituds
ignora quants cap rodolaren
per construir un futur
s'esgavella
en migjorns atapeïts
els dinars excessius
el califat llunyà esguarda
la plenitud de les civilitzacions
no s'adona del destí incurable
que planeja sobre els caps
d'esperits febles i oïdors

Al bell mig del temple
l'home vestit amb indumentària
estranyament mou els braços
el posat ominós
la mirada fulgurant
al davant seu figures turmentades
tot plegat expressa
el sentiment de derrota
les hores de solitud
les operacions manuals
gairebé es resol
per la via penal
el contenciós amb l'aire

Oh grans puntals del món
capgireu el cap vers mi
torceu-lo més d'un cop
i més de dos
vosaltres que podeu
perquè jo pugui admirar
el sentit dreturer
de totes les creences

Corsecant els budells
recremant la panxa amb licors
es pot admirar el destí
censurable dels pobles
que s'arrosseguen darrera símbols
postures i genuflexions
nícies
que duen al descrèdit
a la mort vital
dels replecs del cervell
pateixen amb les conclusions
d'escrits immorals
són la via del part
de creacions immundes
que embruten la magnificència
l'esplendor dels aires

La rotllana es dissol

Captivem el sentit
ulterior de les paraules
edifiquem literatura
de quatre paraules
així podrem passar
per la vida i per savis
sense pena ni glòria
esperant un buit que ens aculli
en mig de la fredor
ens espera sense miraments
cridem per que vingui algú
no hi ha res a fer
la tebiesa del món se'ns esmuny

Tots els rituals carden
un bon cop a la il·lusió
per la seva feblesa
arbitrarietat encoberta
de certesa inapel·lable
els botxins de la bonhomia
tallen el cap del peix
que havia de venir a salvar-nos
el deixen las a terra
cobert de cendres
de llibres desfets
per la pols del temps.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Daniel N.

375 Relats

86 Comentaris

273945 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Tinc aquesta mena de bloc

Espero que t'agradin els meus relats. A mi m'agraden, tot i que no sempre.