Invisible

Soc invisible. Camino pels carrers de la ciutat però no em veieu, perquè soc invisible. No sabeu que soc invisible, perquè no m'heu vist mai. Soc la veu que us fa girar el cap quan us sembla que algú us ha cridat. Soc aquell que us fa sentir com si algú us estigués mirant. Soc el que us agafa en somnis quan voleu còrrer i no avanceu. Soc invisi...

El conductor plorava desconsolat. Assegut al terra, recolzat a la roda del darrere del seu cotxe, uns metres més enllà del pas de vianants. Entre ell i el pas, enmig d'un bassal de sang, el cos d'un home sense vida. La policia intentava parlar amb el conductor, però ell, entre plors, només repetia "no l'he vist, ho juro, he mirat i no l'he vist, no sé d'on ha sortit".