Invisible, voldria ser

Un relat de: joandemataro
A voltes, massa sovint,
invisible voldria ser.
Rodejat, no em veig amb cor
de sortir de la foscor.
Angoixat, ja sense forces
per enfrontar-me a la vida.

Invisible voldria ser
I amb ningú passar-hi comptes,
doncs no trobo sentit a res.
I sé que amagat a la fosca
No visc…Ans, lentament,moro la vida.

Quan goso sortir del meu cau
veig arreu depredadors.
Éssers humans insaciables
devoren sense detura:
s’alimenten dels més febles,
és selecció natural,
Canibalisme incorpori.

La bondat fa emmalaltir.
Ser sensible, compassiu,
just o inclusiu
són signes de debilitat.
Pressa fácil , si és que ho sou…

Què feixuc és sobreviure
en mig de tanta crueltat.
Invisible voldria ser
per poder-me relaxar,
descansar, abans de morir.

Photobucket

Comentaris

  • crohnic | 15-02-2011

    Trist i crític, però molt bo!! Enhorabona!! Fins aviat...

  • Que fàcil seria[Ofensiu]

    si tot es pogués solucionar donant bons consells.

    Que de la foscor només en pot sortir un mateix.

    És cert que un entorn comprensiu és una ajuda, és com la corda que ens tiren per sortir del pou, però, ens toca a nosaltres fer el salt per arribar a agafar-la.



  • Cal mirar més enllà[Ofensiu]
    Núria Niubó | 14-02-2011

    M’han fet encongir el cor els teus versos. Però, deixa’m dir-te que encara que demanis ser invisible, les teves paraules et fan present, i és bo ser sensible i compassiu i inclús mostrar sense vergonya les nostres debilitats.
    A pesar de ser un poema trist , és tendre i real també, aquests estats de debilitat anímica mostren humanitat , cal però, tenir ben clar que seran passatgers, fer una passa ben llarga amb el pensament convençut que més enllà trobarem la claredat.

    Una abraçada de tot cor
    Núria

  • ...Que ens relaxin els poemes,[Ofensiu]
    free sound | 13-02-2011 | Valoració: 10

    i poder oblidar les penes!!! Ser sensible és ben digne!!!
    Merci i ànims. No deixeu d'escriure, potser ens cal per viure...
    Una abraçada