Inútils !

Un relat de: joandemataro


I
Són budells ensagonats el que tinc entre les urpes,
xopes de desesper i cansades de patir,
que recargolen, irades, malsons que retornen.
I per més que m’allunyi duc la punxa sota la pell
i el mal s’enfonsa a cada passa.

Inútil ! Inútil aquest esforç inútil.

II
Només les llàgrimes, carregades de temps caducs,
podran reparar el descans trencat
en la lenta espera a que les boires escampin,
gota a gota…

Inútils esforços ! Inútils!

III
Traiem-nos els vels i mostrem la cara !
Tant costa reconèixer que ningú dóna, sense voler res a canvi ?

…Inútils !


Comentaris

  • La dualitat[Ofensiu]
    joanalvol | 09-10-2011 | Valoració: 10

    en l'home m'obliga a separar els dos aspectes en que es compon. Vist sota la materialitat i l'animalitat, com més primitiva més raó tenen els teus versos. Vis de la vessant psíquica elevada i l'espiritualitat, ho poso en dubte.
    Una abraçada
    Joanalvol

  • L'amor és donar[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-09-2011 | Valoració: 10

    Donar i no esperar res a canvi. Potser això és l'amor,encara que si som sincers tots volem rebre alguna cosa a canvi. Depèn de cadascú la intensitat del donar i rebre. A més donar més voler rebre. La balança sempre és difícil. Ara bé, si estimes no t'ho pensis, dóna! Una abraçada donador!

    Aleix

  • Bona reflexió[Ofensiu]
    elenam | 29-09-2011 | Valoració: 10


    Donem i esperem rebre alguna cosa, encara que a vegades cal esperar i jo crec que no em de donar esperant una resposta, les coses arriben a vegades costen, però tot el que fem acaba tornant, no creus?

  • Un final discrepant[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 28-09-2011 | Valoració: 10

    Jo crec que donem...... i esperem...però realment condiciona la meva actitud inicial al resultat (rebre).
    M'agrada rebre però no ha de ser l'acció impulsadora per fer coses.
    Barreja de inici i resposta.

  • aquest poema vol ser...[Ofensiu]
    joandemataro | 28-09-2011

    un punt d'inici de debat obert sobre el tema del donar i rebre. La meva opinió és que , a banda dels pocs sers més propers: fills, família de sang, amics reals o sigui pocs..., en la majoria de relacions humanes quan donem és a canvi de quelcom... que no ha de ser mateial... potser a canvi d'acceptació , de reconeixement, d'autosatisfacció, de... i això en sí no és dolent ni ens ha de fer avergonyir ... és humà i es pot acceptar amb naturalitat per què no ?

    qui s'anima a rebatre'm ?

    j.

Valoració mitja: 10