Inútil embranzida

Un relat de: brins

Amb ales esteses vers una vida millor, emprenc un llarg viatge damunt el selló de la meva bicicleta grisa; pretenc arribar fins on l’impossible es fa possible, pretenc recórrer pobles, senders i valls, sense residus de passat.

Aviat, però, he de deixar de pedalejar, malgrat el meu gran desig de devorar distàncies, un feixuc equipatge m’aferra a la terra erma, a l’arbre ressec i a la llum esmorteïda, l’energia del meu cor comença a defallir. Intento recuperar l’alè sota un esponerós roure que m’ofereix ombra, i després torno a pujar al meu vehicle amb l’esperança que una nova embranzida em pugui dur a idíl•lics paratges que obrin pas a l’aire fresc; vull fugir d’un important adversari mantenint l’equilibri i creant espai entre ell i jo. El meu esforç és debades, però, per més fort que pedalejo i intento guanyar terreny, resto immòbil enmig del camí… un brostatge de fulles caigudes m’impedeix avançar.

Amb l’ànima exhausta, aturo la bicicleta en un revolt del camí on la realitat sempre es fa present, i asseguda damunt d’una pedra reflexiono…Reconec, en silenci, que mai no aconseguiré allunyar-me del meu enemic, de l’enyor, perquè sempre viatja amb mi…

Comentaris

  • Que feixuga és[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 08-02-2017

    la càrrega del enyor!
    Tens la virtut d'emocionar-me sempre.
    Gràcies per compartir els teus sentiments.
    Una forta abraçada.

  • Meravellós[Ofensiu]
    Josep Ventura | 05-02-2017 | Valoració: 10


    El sentit i la poesia d’aquestes lletres.

  • Retalls de vida… [Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 27-01-2017 | Valoració: 10

    Retalls de vida… això és el que ens deixes en els teus escrits, plens de senzillesa, plens d’enyorança. A mida que ens fem grans vivim més i més dels records que, de vegades ens fan mal però no per això deixarem de reviure’ls.
    —Joan—

  • Hi tornaré[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 21-01-2017

    Breu i intensa la prosa poètica que ens ofereixes aquest mes, Brins.
    El tornaré a llegir d'aquí uns dies. Amb la poesia em passa això, és per llegir i rellegir.
    Gràcies pels teus comentaris.
    Fins al viatge del mes vinent!

  • Consciència[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-01-2017 | Valoració: 10

    La protagonista del relat és conscient que el record l'envolta. Malgrat l'esforç de pedalejar per trobar espais nous, el passat continua ben present. Però el fet de ser-ne conscient serà la primera passa per aquest nou viatge que, segur, podrà fer. Una abraçada, Pilar.

    Aleix

  • Precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 16-01-2017 | Valoració: 10

    Un relat commovedor

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: