Inútil Consigna

Un relat de: El Nou Rei del Rocanrol
Gairebé se m'escapa
però l'he enxampat
esbufegant
em deixo endur per l'últim tren
mentre buido les butxaques
i faig inventari:

una fletxa de cupido,
un casc d'aviador,
un esborrany manuscrit amb
sis-cents vuitanta-dos monosíl·labs
i una coctelera de vibrànium
per barrejar-hi
tres coma nou ineluctables defectes
amb una sola por

inútil

com les claus
d'una consigna
en una estació
cada cop més llunyana
on prescriuen
pètals assecats,
pàgines arrencades,
i la cuirassa que em vaig construir
amb tota la prudència que em quedava

Comentaris

  • L'amagatall[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 08-06-2015 | Valoració: 10

    A la consigna hi guardem cosetes. Semblen importants, però és trist adonar-se que el més important no és el que guardes, sinó saber on és la clau. El teu estil poètic, m'encanta. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: