Introdució a "La carta d'amor"? (Una història d'amor?)

Un relat de: Sanke85

Hola "noia dels ulls de color de mel":

Espero rebre notícies teves respecte tot això que llegiràs a continuació. Un cop llegit tots aquests cúmuls de sentiments, espero que entenguis perquè no t'he pogut oblidar i perquè segueixo sentint per tu, alguna cosa més que una simple amistat. No sé ben bé per què et dono aquesta carta, doncs no sé què pretenc al donar-te-la. El que sí que sé és que vull que la tinguis tu. Doncs vas ser tu la musa que me la va inspirar. Aquella persona que va calar en el fons de tot el meu ésser, que em va arribar a conèixer tant, en tan poc temps. Aquella persona en qui tan ràpidament i potser tan cegament he confiat, però tot això, va ser una decisió encertada. Doncs ens vam anar coneixent poc a poc, i després ens vàrem obrir, l'un amb l'altre.

Vam començar quedant els caps de setmana, sobretot, pels matins. Per les tardes quedavem amb la colla i aleshores canviavem la nostra manera de ser entre nosaltres dos de cara als demés. Era com si portessim una doble vida amagada a la resta dels nostres millors amics. Malgrat això, encara et seguia fent mirades que t'intimidaven.

Quedavem i anavem a donar voltes per tota Barcelona. Hi va haver un dia que vàrem anar a la platja i vam fer les mil i una per arribar a un lloc que tenia més ràpid i fàcil accès, tot i això, va ser molt divertida l'aventura. Un altre dia ens vam quedar a casa mirant un pel·lícula de por i mentres tu passaves "por", jo no parava de riure al veure't com t'espantaves i t'amagaves sota un coixí. Va haver-hi un dia que anavem passejant pel barri, ens vàrem aturar a un forn i vam comprar uns bastonets de pa, mentre ens els menjavem ens anavem enrecordant de la nostra infància. Recordo també aquell dia que em vas venir a buscar després de que jo acabés de fer les pràctiques. Un dels dies que millor recordaré serà el dia del meu aniversari ja que em vas fer un pastís amb un símbol molt significatiu per a mi: el ying-yang. Aquell dia vaig començar a pensar que jo també et començava a agradar, ni que fos una mica. Un altre dia que tampoc oblidaré serà aquell en que em vas escriure dos-centes noranta-cinc raons de perquè m'havia de quedar tres xupa-xups de maduixa. Aquí jo ja pensava que el nostre "amor" anava cada cop més en serio, doncs no coneixia, ni conec a ningú que hagui fet alguna cosa així per ningú. Però bé, espero saber algun dia si tu vas sentir algo per mi, en la que va ser sense cap mena de dubte, la millor época de la meva vida. La veritat és que no sé si mai m'has arribat a estimar, tot va ser un preciós somni o bé ho vaig viure realment al teu costat.

La veritat és que no m'arrepenteixo de res del que vaig fer o dir. De l'única cosa que sempre m'arrepentiré és de no haver-te dit que t'estimava, i ara també m'arrepenteixo de dir-te tot això per carta però és que sóc tan cobard que no tinc valor de dir-t'ho a la cara. Del que també m'arrepenteixo és de no haver-te donat cap petó el dia que vàrem anar al Parc Güell a menjar la mona tots dos sols. Recordes que va passar després? Jo sí. Ens vem començar a donar petons i en més d'una ocasió varem estar a punt de besar-nos els llavis... Ho recordes? Jo sí. Segurament et preguntaràs que si tant t'estimava, perquè no et vaig donar cap petó. La resposta és senzilla. Per respecte. Sí, per respecte a tu. Què perquè? Doncs tu feia pocs dies m'havies dit que encara tenies molt present a l'Isma, i que encara no et veies sortint amb un noi, que no volies res amb cap noi. Per això, vaig respectar la teva desició, i per això, no vaig donar-te cap petó. Esperava que tu et llencessis, doncs semblava que tots dos volíem que aquell petó es fes realitat. Ni per part teva, ni per part meva va passar res. També et diré que a part de respecte cap a tu i els teus pensaments va ser per por. Sí, per por. Per por a com reacionessis, per por a perdre la teva amistat, per por a no veure't mai més. Per mi aquells petons, van ser d'alguna cosa més que els de dos amics. Van ser els de dos amants, els de dues persones que s'estimaven. Encara ara sento els teus càlids llavis en contacte amb les meves galtes, amb el meu coll, cada carícia de les nostres mans, cada moviment suau de la teva mà, recorrent-me l'espatlla. Però, encara ara, sento aquell buit amb que em vaig quedar al no haver-te donat cap petó al llavis. Doncs sí, jo encara ara tinc molt vius aquells sentiments, ben vius en tot el meu ésser. No sé si tu també els sentiràs, però bé, jo no t'he pogut oblidar així com així. Ets massa important per a mi. Ho has estat des del primer dia en que et vaig veure, i ho seràs fins l'últim dia de la meva vida.

Desprès d'aquell preciós fet, va arribar la Setmana Santa i jo vaig marxar cap al poble i quan vaig tornar... tot era diferent. Tot havia canviat. Ja no semblaves la mateixa. Ja no em miraves igual, ja no m'abraçaves igual, ja no em besaves igual, ja no em parlaves igual. Era com si de cop i volta, ja no t'importés per res de res. Era com si algú ens haguès posat una barrera per impedir-nos ser feliços com ho èrem setmanes abans. Allà, tot el nostre "amor" va acabar... ara em conformaria en saber alguna cosa de tu, saber què és de la teva vida, però no gràcies als demès, sinò sentir-ho de la teva viva veu, igual que abans... ara em conformaria en tornar a quedar, parlar, riure, somiar, plorar... Tot al teu costat, com abans...

Comentaris

  • WoLa![Ofensiu]
    Dreams | 25-11-2005 | Valoració: 10

    Molt maca la historia ^^ Pero pobre noi.. no se k pot haver fet k després de k ell tornes, tot canvies.. Potser la noia va trobar algú altre amb ki fer tot el k feia amb ell.. wenu, nu se.. xDD
    A mi també m'agradaria k tot tornés a ser com abans.. :(

  • ...pell de gallina...[Ofensiu]
    orange | 25-11-2005

    fa temps que et llegeixo,i fins ara mai havia sentit la necessitat de comentar cap dels teus relats, dons per a mi són perfectes i intocables. Però aquesta vegada ha estat diferent. Al llegir les teves paraules he recordat moments que em transporten a sentiments ja viscuts, oblidats, i retrobats de nou fa poc.Sentiments cap a diferents persones, però molt semblants cada vegada. T'he de dir que el teu escrit m'ha possat la pell de gallina, i ma fet sentir aquella sensació de tenir ganes de plorar, sense aconseguir que les llagrimes em surtin...
    Merci per tots aquests records que m'has portat. segueix així!
    1 petonàs.

  • Ja començo a parlar massa. [Ofensiu]
    eternasomiadora | 19-09-2005 | Valoració: 10

    Igualment pel que he llegit de ta carta jo crec
    que ella si que t'estimaba, sino no hagues quedat amb tu a soles tants cops, s'hagues pers la molestia d'escriret 95 raons pera pendret un xupa xups, i el que es mes dos amics no es fan petons al coll, segur que va ser quelcom mes que una simple amistad, desitjo que algun dia tant de bo retrobis aquell amor, i tant debo aconsegueixis ser feliç al 100% que tu tho mereixes. Almenys el primer pas ja esta fet, ara et falta el valor per dur a terme tot allo que set passa pel cap, tohom te les mateixes pors a diferents nivells, tant debo aconsegueixis trencar aquest mur de cobardia, que tu pots amb tot encara que costi un ronyo animat, que no quedi la cosa. Glups quin escrit mes llarg sorry, quan començo no hi ha qui em pari jeje.

  • Un escrit celestial.[Ofensiu]
    eternasomiadora | 19-09-2005 | Valoració: 10

    com sempre dic i penso mes val fer allo que et diu al cor, pq aixi mai et quedara allo de no u vaig poder fer,
    que es pitjor que tot, i una carta tan maca i plena de records tant preciosos es imposible,
    que no tingui resposta, parlant s'enten la gent, realment es un escrit magic i carregat de dolçor i
    molta estima, si encara conservesis la seva adreça li podries enviar, pero jo opino que les coses importants
    s'han de dir a la cara, encara que la veu set faci un nus i el cor palpiti tant fort que sembli que set vagi a sortir,
    perque un rostre es mes especial que un paper, tant debo li poguesis llegir, fesis el cor fort. No vull k pensis que et dic
    al que has de fer o deixar de fer nomes es donar-te una idea del que podries fer.

  • Un escrit celestial.[Ofensiu]
    eternasomiadora | 19-09-2005 | Valoració: 10

    Saps que? Jo vaig tenir un xicot al que li escribia cartes d'amor,
    d'aquelles en les es dibuixen cors i acaben amb un t'estimo :S, ell mai
    m'en feia vaig arribar a pensar que ptser no li agradarien o nose,
    perque ell mai men feia i jo sempre li en demanava jeje, m'enfadaba per aixo,
    pero sempre em responia amb un somriure que encara recordo, i em
    donaba forçes per tonar a escriure una de nova, i va
    arribar un dia que ma mare em va pillar fent una d'aquestes cartes,
    i vaig tenir tal vergonya que no escrivia cap i ell em va dir que les trovaba a faltar,
    despres d'aixo les nostres mares es van donar compte del nostre romanç i
    ell l'any seguent sen va anar a un altre col.legi, no vaig tornar a saber d'ell.
    Nose ni perque tu he explicat, pero mas recordat alguna cosa que pensaba haber oblidat fa temps jeje,

Valoració mitja: 10