INTRODUCCIÓ

Introducció

“Diàlegs Poètics” és i serà sempre una obra inacabada..., incompleta.

Allò que el poeta ens fa sentir en cada un dels seus escrits, segons el dia i el moment, per expressar i contestar el que ens està dient, varia com la visió d’un mateix paisatge en el transcurs de les vint-i-quatre hores del dia o del clima que en aquell instant es manifesta, tant si és favorable com contrari; els sentiments són distints i originals contínuament.
Vaig dialogar per primera vegada (espiritualment) amb Josep Carner; volia trencar el temps i dir-li, en aquell instant, els sentiments que ell, amb el seu poema, m’interpel•lava. Ell ja feia molts anys que ens havia deixat i creia que escriure una resposta era la manera de poder-li fer arribar (allà on la poesia mai no mor) el meu pensament. Així jo experimentava i assaboria el que ell em deia, i ell acollia, de mi, el fruit de la seva llavor.
Al cap d’un temps, la comunicació amb altres poetes seguia creant nous diàlegs, igual com si fes novelles amistats, i aquella goteta d’aigua va caure en el grandiós i plàcid llac de la inspiració, i produí una infinitud de cercles concèntrics, que anant i tornant sobre l’aigua superaven la meva limitada insuficiència.
Hi ha tants poetes i tanta poesia que mai no podré acomplir ni abastar la totalitat d’aquesta obra. Més d’un poeta, gran o petit (que tots són respectables) quedarà fora d’aquesta interlocució personal.
Benvolguda ànima que encetes la lectura d’uns poemes sense final..., d’un camí etern, que sobrepassa la matèria i s’endinsa en els sentits dels esperits, sàpigues que també tu formaràs part d’aquests diàlegs poètics i d’aquesta obra inacabada..., incompleta. Amb això no vull dir caduca, sinó nova i creativa per sempre!
Els poemes han estat escrits en set apartats: INICIS, ANHELS, SUBTILS, DESENCÍSOS, NOSTÀLGICS, ESSENCIALS i FINALS. Això ho he fet perquè la lectura sigui més adequada als sentiments que indica cada denominació inicial del capítol que hi correspon, esmentats anteriorment.

Que la lectura us sigui grata.

Josep Vendrell i Torres