INTRODUCCIÓ - Ocells perduts i moixons bellugosos

Introducció

Rabindranath Tagore (Calcuta 1861 – Bengala 1941) en la meva adolescència (al matí de la meva vida, diria ell), amb els seus escrits, va despertar-me l’afany d’aprofundir allò que escrivien els altres. Si llegir història, novel•les, etcètera…, que relataven fets verídics o ficticis no em permetia canviar-ne gran cosa, el que Tagore em deia feia despertar la meva ment per indagar el més enllà d’allò que ell mostrava i sentia la seva ànima en els seus relats.
Ara, al capvespre, quan el cel vermell dels meus dies deleja per veure les estrelles i encetar un nou matí, he volgut retre homenatge a aquest bon home, amant de la creació i del Déu que origina totes les coses, materials i espirituals.
No sé si la seva creença religiosa és la mateixa que la meva; sols sé que tots dos cerquem un únic Déu universal.
En aquestes poesies podreu llegir alguns dels seus pensaments (325 escrits) i les meves reflexions sota cada un dels punts que ell ens revela i en què no sempre coincidim, però sí que sempre tenen relació i s’assemblen.
OCELLS PERDUTS ens diu com ell estimava totes les coses que contemplava; i MOIXONS BELLUGOSOS, com jo procuro i faig l’esforç d’estimar-les.
Finalment, voldria que els qui llegireu aquestes poesies traiéssiu el vostre propi profit d’aquests pensaments i que també escrivíssiu els sentiments que el cor us dicti. Cada persona és un univers espiritual que pot enriquir els altres. Mireu l’estelat, que grandiós que és!, però no pot pensar; i nosaltres, tan petits, tenim aquesta facultat i no l’hem pas de deixar perdre.
En la diversitat hi ha la riquesa; en la unitat, l’Amor i, en totes dues coses, hi sóm tots! Podem, des d’allò més ínfim a allò més immens, fer-nos preguntes i trobar les respostes, que, encara que incompletes, poden acréixer el nostre ésser.


Josep Vendrell i Torres