INTRODUCCIÓ - MINYONET!, EL CAP BEN DRET,...

INTRODUCCIÓ


Els grups humans som distints els uns dels altres, influenciats per la terra o el lloc, la parla, els costums, la cultura, l’estat econòmic de la família, la religió, etc. etc.

Cada persona d’un grup ètnic determinat també és diferent dels convilatans i fins i tot dels mateixos familiars; pot tenir-hi alguna semblança, però no és igual.

En definitiva, és tan variada l’existència que no hi ha cap vivent idèntic en el món, similars però diferents, ara, abans i en el futur.

La proliferació de la vida sempre és nova, activa i latent; paradoxalment, de la mort en surt la vida, un cicle vital que sembla inesgotable... immortal, etern si no fos caduc constantment.

Aquest llibre de poemes parla d’un temps, pràcticament curt a dintre l’eternitat, on la mort i la vida van tenir una activitat frenètica (més o menys com altres països en el decurs de la història); però aquí, en aquests versos, explico allò que vam experimentar la generació que ens va tocar viure els resultats d’una preguerra europea i una dictadura tolerada pels aliats vencedors, que van passar dels pobres vençuts de la nostra guerra civil.

Personalment, en aquell temps, difícil per les circumstàncies pròpies d’aquella lluita perduda i la carència gairebé total i forçada (dic gairebé, perquè gràcies a la manca de moltes coses també vam aprendre a valorar tot allò minso que teníem), l’escoltisme ens enriquia i la llavor soterrada en una terra oprimida, regada per la desmesurada sang de tantes morts, va treure una florida fecunda.

Quan penso en la vida passada, el sol fet d’haver estat “minyó de muntanya” em va obrir uns camins, que jo no seria el que sóc si hagués anat per viaranys aliens a l’escoltisme.

Com he dit, cada vivent és una obra única i sense parió; aquesta particularitat, agermanada amb les altres persones, té una riquesa inesgotable, que és la que porta a la realitat totes les grans obres que fan un poble i una gran Nació!

És cert que cada poema ha estat escrit amb els meus sentiments, però... tots han estat viscuts i compartits amb la vivència d’una multitud de persones, algunes d’elles en una amistat molt entranyable i altres sense haver-les conegudes físicament mai. Els ideals són superiors a la matèria.


Josep Vendrell i Torres
(Isard Sincer)