Íntims

Amb la calidesa d'aquesta nit sincera, nua i misteriosa, on, des d'aquest món en que em trobo estancada, envoltada per la llum de la lluna; tímida pels milers d'ulls plorosos que l' aguaiten, et penso. En l'estat d'èxtasi en que em trobo quan t'especulo... quan et ploro... quan et crido... quan em sento odiada pel meu cor, que tèrbol respira, i dolgut espera.
Seguda, ensopida i reflexionant; en aquest racó em trobo, on l'oxigen em xiuxiueja prodigis al xocar amb les parets que m'envolten.
Sí, a tu , a tu et penso, mentre miro la lluna... color d'argent, color dels teus ulls, el racó més sincer del teu cos. Portam amb tu fes-me sentir absorbida per aquest amor que et sento... I es que sense tu, nit luxuriosa, que en faria d'aquest sentiment ocult?

Escolta'm i estima'm, fes-me teva, vull notar el teu alè palpant el meu coll i, tancant els ulls, sentir el plaer de que m'estàs estimant. Xiuxiuegem com fa la nit... jo et seduiré amb un bes, amb la calidesa dels meus llavis acaronant els teus...encadena les teves mans entre el meu cos nu. Fes-me teva, i en el moment una llàgrima de joia. T'estic sentin, tu i jo, la nit novament... la llàgrima despresa m'ajuda a saber que no estic somiant, surt freda del meu cos, colpeix amb el teu i es consumeix, per un instant vull ser com ella, ser cos del teu cos...
El llençol fi m'acaricia els sentits, em sento sobtada per una ombra, cada vegada és més pròxima a mi... fins que et sento acaronar, agafant-me les mans amb força, aquest cop em beses el coll baixant per un pol del meu cos, fins a tocar el palmell de la meva mà. Degut al moment et miro intensament... aquells ulls dolços, color de plata i de mel... Els nostres cossos es fonen en la nit i es confonen en la penombra, l'instant amb tu és etern. Me submergit en el desconsol, vull estar amb tu, sentir el que he sentit, viure't com t'he viscut, despertar i estimar-te.
Però em retrobo amb tu, lluna et miro i el miro, em reflecteixes la seva faç, em sento bé, ja puc dormir tranquil·la.

Si no fos per aquests moment que soc capaç d' imaginar... imaginar amb tu ... em sentiria indiferent davant la societat que m'envolta, plena de mentida per aconseguir allò que definiria un capritx, quan els que de debò estimem, els que de debò sentim amor, som sovint impotents i dolguts per aquest sentiment. Definiria que el dolor va acompanyat amb aquest sentiment, però a la vegada el plaer la satisfacció, no es sent en un simple capritx.