intimitat

Clouem l´espai,
l´infinit ens empetiteix massa.

En rellotge de sorra
buidem el mar, on s´ofeguen
les hores que no comptem mai.

El cos es torna paraula
i la taula
és llit on mosseguem la fruita prohibida,
sense acabar-la.

Ens mirem suau,
sense foradar amb la mirada,
deixant sempre un racó de misteri
en la intimitat de l´ànima.

Dibuixem un somni nou,
els dos,
amb guix blanc sobre paper blanc
per a què ningú li vegi la cara.

I encongits en un mot,
pintem un poc
de cel i una estrella
que s´apropa per sentir
el que ens diem a cau d´orella...

I de la nit
en fem un llit
de pètals de roses negres
i tens la lluna entre els cabells
cada matí quan et despertes.

Clouem l´espai,
volem estar sols,
tu i jo, entre llençols
d´íntimes paraules.