Intimitat

Un relat de: Teddy

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Ella sota. Ell damunt d'ella. A mida que anava sentint el pes de la seva carn, de la seva pell, s'estremia. El cos d'ella era petit i tímid. El d'ell, gros i fort. El mirava. El desitjava tant que se n'avergonyia. Sentia que cremava. Ell l'envaia amb les dues mans. Una als seus cabells, acariciant-los. L'altra damunt del sexe d'ella. Notava aquella mà palpant el seu pecat. Allò la confonia. Sentia necessitat d'ell, de la seva perversitat. L'excitava fins a fer-la tremolar. Ella volia que anés més enllà. S'estava impacientant. No podia més. Però era incapaç de demanar-li. Només esperava. Pensava que si aquella espera durava més, la cremor la desfaria, i es convertiria en res.
Va ser llavors quan ell va passar la mà, aquella mà que tant desitjava ella, per sota les seves calces. En aquell mateix moment, ella va sentir com el seu cos canviava. El seu cor es va accelerar, la seva pell es va despertar. Sentia que suava per cada racó del seu cos, tremolava més que abans. Primer apretava les cames ben fort. Tenia por que si les obria, la seva mà marxaria, i no tornaria a tenir-la més. Però ell la va calmar. Amb els seus llavis, tan suaus, va començar a recórrer la cintura d'ella. Petonejava els seus cantons, acariciava les seves cuixes, llepava el seu melic. La feia sentir en pau. Sentia la pau d'un dia de pluja lenta darrera la finestra, sentia la pau d'un cos alliberat, la pau dels versos d'aquell poeta.

Va obrir les cames. Ell l'havia vençut. I ella s'entregava, es rendia, volia ser la seva presonera, la presonera del seu sexe. La vergonya que sentia al principi, era ara devoció. Aquell home era el seu únic sentit.
Va començar a sentir la boca d'ell al seu sexe. La llengua d'ell vorejant-la. Sentia un agradable formigueig que la recorria per tot el cos. No podia pensar. No podia analitzar allò, com feia amb tot. No havia entés mai el sexe d'aquella manera. No sabia el que era capaç de sentir. No coneixia el seu cos. Ell l'estava descobrint. Despertava cada un dels seus sentits. El seu sexe ja no era d'ella, li havia regalat a ell.
Va sentir com la desprenia de l'única peça de roba que duia. La perdia al temps que perdia la seva innocència, al temps que tota ella es convertia en sexe.
Tornava a tenir els ulls d'ell davant. La feia sentir desitjada, necessitada. La besava. Sentia olor de sexe, i li agradava aquella olor. Podia sentir el cor d'ell bategant damunt seu. No entenia com podia existir el sexe sense amor. Sentia aquells batecs com si fossin els seus. Dos cossos estimant-se l'un a l'altre, conquerint-se l'un a l'altre. No podia ser res més que amor. No hi podia haver res més intens.
Ell li xiuxiuejava a cau d'orella. Sabia que era quelcom que la faria embogir. I ella embogia. Ja no volia res més.
Només sentir-lo dins seu. Sentir el sexe d'ell navegant-la, duent-la lluny, tan lluny que mai més puguessin tornar. Perduts enmig d'un oceà, on ningú pugués interrompre aquell amor impossible, aquell somni que era de veritat. Volia continuar així per sempre més.

I ho va fer. Ell la va posseir. Va entrar dintre seu, tan intensament, que ella creia que moriria. Creia que no podria tornar a sentir mai més tanta passió, que moriria de desig. Que era impossible sentir dues vegades el mateix. Aquella cremor tan intensa. El sexe d'ell aconseguint-la. Era millor que la millor música, que el millor sonet, que el millor sospir de la nit. Era millor que res que hagués sentit mai.
Cada sotrec dels dos cossos era com prendre alè, per deixar-lo anar. Era com respirar per última vegada. Aquells cossos revinclant-se damunt aquella seda blanca, lluitant per sentir el major plaer......
Ella ja no podia fer res. Només podia obrir la boca per gemegar, per cridar, si hagués pogut. Hauria cridat que era feliç. Hauria cridat que estimava aquell cos que la posseia, que la penetrava, que l'envaia....., aquell cos que la feia sentir com mai s'havia sentit. No importava res ni ningú.
Només aquell moment. Sentia que explotava per dins. Volia plorar. Necessitava plorar.

Al moment que el cos d'ell queia, extasiat, damunt d'ella, una llàgrima fugia dels ulls d'ella, i anava a parar damunt aquella seda tan blanca, còmplice d'aquell plaer.

Uns minuts més tard, ell es va incorporar. Seia de costat. Ella observava la seva espatlla. Les gotes de suor competien entre elles, buscant la sortida d'aquell cos.
Ara podia tornar a pensar. Sabia que ell s'aixecaria. I ho va fer. En aquell moment, ella ho va saber. Ell caminaria cap a la porta del bany. Ella no podia dir res, però ho pensava, ho desitjava. Si es girava, si es donava la volta abans de desaparéixer, només un instant, per mirar-la, voldria dir que sí.
Estava nerviosa, tremolava. A cada passa que ell donava, ella es feia més petita. De sobte, va parar, davant la porta del bany. El cor d'ella va deixar de bategar. No podia. Ell va girar el seu cos nu i moll. La va buscar entre els llençols. Quan va trobar els ulls d'ella, va somriure.
No era un somriure qualsevol. Ella ho sabia. Era un somriure de complicitat, d'amor, de secret. El somriure amb el que ella tancaria els ulls, i podria descansar. El somriure que li donava pau.
Ell va entrar al bany. Va tancar la porta. Ella es va encongir sota els llençols, perseguint l'olor d'ell per cada plec de la seva pell. Va començar a plorar. Volia plorar. I plorava de felicitat, plorava d'amor. No podia ser d'una altra manera.

Mai més el va tornar a veure. Però sempre el va estimar. Sempre va estimar el record d'aquell cos que l'havia fet sentir tan desitjada. La resta.....no importava.


Comentaris

  • M'ha agradat[Ofensiu]

    M'ha agradat, però també crec que hi manca un preàmbul.

  • CURIOS [Ofensiu]
    Caustic | 18-01-2005

    ES CURIOS COM UNES LLETRES PODEN ALTERAR EL RITME DE LA RESPIRACIO NO ?
    M'AGRADAT FORÇA I CREC QUE COMENÇA MOLT BÉ, PERÒ EL MOMENT DE MAXIMA INTENSITAT, PEL MEU GUST, ACAVA MOLT DE COP.

    SEGUEIX.

  • .....[Ofensiu]
    mistika | 07-11-2004

    hola acc29!
    ami si que m'ha agradat, està molt ben redactat, però també estic d'acord amb la Tiamat, crec q has començat massa...massa...al clímax. Potser si haguessis anat més poc a poc....Però vaja no et preocupis, que és el 1r.
    Continua escribint!

  • Tiamat | 31-10-2004

    tot i que no m'ha desagradat, m'hi ha faltat alguna cosa. Pel meu gust, comença massa de cop, en d'altres relats eròtics que he llegit per la web, comencen amb una carícia suau i van pujant el clímax, en canvi en aquest el clímax ja hi era des de la primera frase, és a dir, els dos amants l'estaven assolint molt abans que jo comencés a llegir. Potser per aquest motiu no m'he acabat d'enganxar i em limitava a llegir una descripció eròtica que, per dir-ho senzill, no m'ha excitat gaire. Ja et dic, m'hauria convençut més si hagués començat tot més mica en mica.
    respecte el final, em sembla molt bé que, tot i que l'home demostra que l'estima, no es vegin més. La vida a vegades és així! no m'ha agradat tant però, el fet que la dona es quedi enamorada per sempre més mentre que l'home se'n va. Això però, ja són manies meves.

    apa, felicitats, que ets el primer de la llista d'autors! :P per molts més relats eròtics!

    Tiamat

l´Autor

Teddy

2 Relats

6 Comentaris

2690 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor