Interrogants

Asseguda sobre un mar de pètals. Amb la punta dels dits podia palpar els dubtes, resseguia el contorn de les tiges inerts, de les flors desfullades. Signe d'impotència. A la sala hi regnava la desesperació.
Preguntes que van quedar desdibuixades en l'aire, perdudes entre els núvols. Buscava una resposta i tan sols va trobar un altre puzle esparcit sobre l'herba. Les peces tallaven,
cremaven,
callaven,
no encaixaven.
Desconcertada, enmig dels seus dubtes, contava els dies que quedaven de nit.
Amb un punyal matava les hores, però el temps continuava sent etern.