Interludi tardoral

Un relat de: Pep

INTERLUDI TARDORAL


És la fí d'un qualsevol jorn tardoral.
En allitar-nos, uns glaçats llençols
fan que que ens arrupim.

Al acostar-te el bras
em prens la ma,
càlidament, em prens la ma
i l'apropes a les teues sines.

Un corrent d' estima ens envolta,
i un embriac de tendresa
m'omple d'un goig singular,
que ofrene per aquells
que pot ser mai podrán sentir açò.

No entenc com puc esser
el destinatari d'aquest
i de semblants prodigis;
no ho entenc.
I ho soc!


Pep

Comentaris

  • Unaquimera | 16-05-2008

    Perdona, veig que no funciona l'enllaç... no sé què passa... però torno a provar sort:
    Abracadabra!

  • Moments d'encís[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-05-2008

    Torno a passar pel teu espai i entro en aquest Interludi a treta per la deliciosa presentació: "D'aquelles petites, efímeres i preuades sensacions que ens esdevenen i cal que les assaborim".
    Estic plenament d'acord amb tu! Penso que potser t'agradaria llegir Abracadabra! ( només has de clicar sobre les lletres en color per anar-hi ), que recull un estat d'ànim similar...

    Els versos no m'han decebut gens! Breus, són d'una tendresa encisadora.

    T'envio una abraçada amb paraigües, per a què t'arribi en perfecte estat,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de Pep

Pep

41 Relats

34 Comentaris

35683 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Amigues i amics. Fa trenta anys que vaig fer trenta anys.
Soc d'un poble de l'Horta valenciana anomenat Alaquàs
No vaig anar a l'escola ni allò mínim que fora desitjable. O siga que puc mostrar-vos un migrat certificat d'estudis primaris; molt primaris.
M'agrada que ploga; al meu país hi plou poc
Crec en Déu. Crec que és feu home en Jesús de Natzaret. Em sent afortunat per això.
Soc tècnic de so.
Fume "caliquenyos" valencians.
Soc autodidacta i me n'he sortit, però no us ho recomane.
Tinc dues filles i un fill, mel! La meua estimada es diu Empar; ¡més mel!
Estime la vida i crec en la bondat de la gent.
M'estime la mar. Em te el cor pres. M'agrada furgar-li la panxa.
Patisc des de fa no en se quant d'anys de migranyes i això fa que visca cada
bocí de benestar com si fos un regal.
Les converses amb amics, família o coneguts no les canvie per res.
Escriure sempre m'ha agradat. De jovenet
hi col·laborava en publicacions clandestines -o no- i de lluita per les llibertatsdemocràtiques.Despres en mogudes de moviments d'Esglesia i també nacionalistes.
D'uns anys ençà que estic pres per una obsessió que em fa llegir i escriure poesia sovint. Em fa sentir-me molt be. Crec que puc aportar alguna cosa.
D'antuvi el meu agraïment pels vostres suggeriments sobre tot si son sincers.
Crec que sovintejaré aquesta casa.
Ens llegirem sovint.
M'agrada relatsencatalà.