Intel·ligència artificial

Aquells pares eren del tipus científic i van adquirir una aplicació per a mòbil que detectava situacions de gelosia: reconeixement facial, captura de l’estat d’ànim de l’usuari de l‘ordinador,...i situacions d’injustícia que portessin a la gelosia.
El seu objectiu era molt ben intencionat: que en nàixer la segona filla, la titular fins aleshores, pogués evitar-se i no patís situacions que estimulessin la gelosia. Què millor que un programa fet amb intel·ligència artificial que tan bons resultats dona en altres àmbits?
I allà sobre la taula del menjador s’estava el nostre programa de mòbil escanejant contínuament l’ambient sonor i visual en cerca de possibles situacions que aboquessin a la nostra pacient de dos anys cap a la gelosia malaltissa amb la seva germana de poques setmanes i a aquesta a una desafecció larvada contra ella.
Ara quan m’ho expliquen els meus pares per enèsima vegada encara ric, tot i que sóc experta en “aprenentatge profund”. Injust és romandre sense força, sense reserves. Injust és no poder accedir a la diversió, a l’escalf dels pares. I no era el meu cas. Que et deixin sol és injustícia, aquell moment de incertesa que acompanya al cansament dels que ens han d’ajudar, i que pot ser molt llarg. I no era el meu cas.
Tanmateix, en entrar al saló i trobar-me amb l’àvia amb la germaneta, als braços, diuen que em vaig quedar paralitzada: és injust que no em pugin a mi a coll: fa tan poc que vaig nàixer: ho digué, segons l’àvia, amb l’expressió, perquè encara no parlava. Però m‘havia quedat aturada al mig del menjador. No sabia que volia dir injustícia ni gelós, però l’avia era meva del tot i no m’agradava que em prenguessin el lloc.
El mòbil no va detectar res, és clar: tot era en ordre segons ell; potser tenia raó, no havia passat res destacable, però tanmateix hi havia gelosia. El programa es devia fer ja un embolic puix que quan marxaven els avis, segons diuen, vaig demanar (també per gestos) que no s’enduguessin a la meva germaneta: que es quedés amb nosaltres tres, no volia per a ella el que no volia per a mi. Per què m’hauré dedicat precisament als temes de l’aprenentatge automàtic?