Cercador
Int, la nit borratxa
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
La nit es va emborratxar a còpia de moscatell de 'baratillo'. Massa sucre. De resultes es va pigallar (ultramegasuperpigallar) de més estels: no paraven de sortir-n'hi més i més...la nit esdevenia clara clara i perdia la màgica foscor i, és clar, no va trigar en sentir les queixes de tots aquells que volen fer coses sota un tel més fosc.
Aleshores la nit, avergonyida, però encara beguda, va sacsejar-se tota ella i milers d'estels van caure i si anaven al cap d'algú es tornava un il·luminat i el llogaven per fer de fanalet la nit de Sant Joan, poca cosa més. La nit reia en veure-ho i feia perillar els planetes amb els cops de diafragma nocturn. El moscatell estava provocant que petés un pèl (i dos i tres) boja i que volgués emmirallar-se a l'estany targiversador, el qual li va dir: 'Bona int'. De fet li deia 'bona nit' amb intenció d'engegar-la, però ella estava còsmicament feliç i li va encantar el nou nom. barreja de les lletres de l'antic i INTeressant INTent de vés a saber què.
Però tota la galàxia ja patia: si la nit es trastocava...què passaria?
Aleshores la nit, avergonyida, però encara beguda, va sacsejar-se tota ella i milers d'estels van caure i si anaven al cap d'algú es tornava un il·luminat i el llogaven per fer de fanalet la nit de Sant Joan, poca cosa més. La nit reia en veure-ho i feia perillar els planetes amb els cops de diafragma nocturn. El moscatell estava provocant que petés un pèl (i dos i tres) boja i que volgués emmirallar-se a l'estany targiversador, el qual li va dir: 'Bona int'. De fet li deia 'bona nit' amb intenció d'engegar-la, però ella estava còsmicament feliç i li va encantar el nou nom. barreja de les lletres de l'antic i INTeressant INTent de vés a saber què.
Però tota la galàxia ja patia: si la nit es trastocava...què passaria?
Comentaris
-
Felicitats sinceres...[Ofensiu]Annalls | 28-03-2013 | Valoració: 10
...has aconseguit un comentari del Sr J.G.Pons. No es fàcil !!!
No es possible que al maresme tinguin un talent com el teu , i no hi hagi cap diari, revista etc... que et publiqui...no es pot creure!
Pigallada d'estels, es un frase que es pot extrapolar i queda d'allò, saps que vull dir, oi?
IN tent IN teresant, no l'agafo, vols dir l'antic testament?
Vaig a pedalar que tinc un dia ....quin mal rotllo tu, jo no bec alcohol però uns desitjo una interessant vetllada..segur que si es filmes seria digne d'una peli-cula del Fellini o com a minim del Almodovar...nenes pengeu-ho a Facebook per alegria del poble. Totes son com tu? No...o el Maresme s'hagués expandit ...
Seva atentíssima. -
Visca el moscatell[Ofensiu]Joan G. Pons | 28-03-2013 | Valoració: 10
Nit i Moscatell i més.... Interessant. M'agraden els estels que anomenes... difícils de copsar i acaronar, segons els estats d'ànim. M'agrada.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435830 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com