Insubmissió

Un relat de: Bonhomia

El meu uniforme de soldat de l'ordre,
aquesta camisa i aquests pantalons,
ja no fa per mi,
només són discursos ofegats
en un regne sense pietat.

Aquest regne,
que és el meu món des que s'engega,
és un embolic de falsos pensaments,
que el meu cervell cremen.

Prefereixo inventar-me una altra lluna,
agafar un vaixell imaginari,
i desfer-me de la presó
a la que estan sotmesos els meus ossos,
quanta foscor...

I amb un somriure imaginari també,
doncs la felicitat no està permesa,
plantaré un arbre de llavor consistent,
com una rosa de pedra que mai trenca el vent.

No tindré cap himne,
ni cap bandera,
ni cap déu,
només l'esperança que tots els camins foscos ofega.

Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    Naiade | 27-02-2007 | Valoració: 10

    Hola Sergi,
    Veig que estàs molt inspirat últimament.
    M'he decidit per aquesta poesia perquè la trobo bona i ben treballada.
    Te molt de sentit tot el que hi dius. Encara que com sempre, tingui un punt de tristor on es mostra la teva opressió. Se'm a acudit una cosa, perquè no intentes beneficiar-te d'aquest poder de crear-te móns imaginaris, per exemple,que tal et sonaria:
    I amb un somriure imaginari també,
    doncs la felicitat esta permesa,
    plantaré un arbre de llavor consistent,
    com una rosa de pedra que mai trenca el vent.
    Tant si la felicitat esta permesa o no, aquesta estrofa, és genial.

    Una forta abraçade de Naiade

    PD: Em va fer molta gracia el títol del teu comentari "carn" realment no es pot considerar altre cosa oi?


l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515114 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.