instruccions per enamorar-se

si fos tan fàcil....
enamorar-te...desenamorar-te...
tornar-te a enamorar...tornar-te a desenamorar...
i si fos de qualsevol....

Escull una persona qualsevulla:
les mirades recorren perdudes
la multitud de cossos que ens envolten
fins aturar-se en un
per què aquell? atzar-casualitat-afinitat-atracció?? espero que mai ho sapiguem i aquí està la gràcia de tot plegat. Sobre l'amor i l'enamorament no s'ha de teoritzar, és el camp lliure on el què cal fer és posar totes les nostres forces en el sentir.

Comença a estimar-la:
descobreix, sorpren-te, olora, tasta, escolta, apren, juga, somriu, observa, esmicola el temps amb ell/ella, percep la infinitud de sensacions que abans no havies sentit, mai aquestes són iguals per moltes vegades que ens hagim enamorat...
i
augmenta a poc a poc fins a coneixe't un bocinet més a tu mateix, fins a descobrir a través de l'altre coses que ni tant sols sabies que existien dins teu... i l'altre, si vol, potser farà el mateix.

Aprendre a través de la mirada profunda d'una persona que t'estima és a dir, que t'ajuda de manera incondicional a fer el teu camí, sabent quan ha d'estar al teu costat i quan t'ha de deixar equivocar-te... no pot sinó crear addicció, encara que de vegades sembli una paradoxa.

Molt bó Capdelín, un cop més!

Un petó!

caram, caram! Suprem dels Suprems si vós doneu la fòrmula màgica, mmm, Casanoves surtiran i ens treuran la més preuada, mmm, la de 25 cares potser?

Mmm, com sempre em deixeu enterbolit per pensaments, ... ja no només us admira sinó que professo una nova religió LA CAPDELINMANIA!!!

Bé, un poema curt, intens i difícil de seguir (el desenamorament, clar). Us felicito perquè com sempre sorpreneu, i a més de fer-ho ho feu amb estil, enginy i sentiment. Felicitats.

Una abraçada, company i amic!

OhCapità.

d'aquest poema......però no pateixis que ja miro d'oblidar-me.....ja està!!!

amb instruccions tot es més fàcil...je je

Si poguéssim seguir aquestes instruccions... què fàcil que seria tot!
Però... no trobes que les coses complicades tenen el seu punt??
Molt ben trobat!

tan de bo fos tan fàcil, no!?
normalment quan te n'adones és tard...

Molt bo.
M'agradant las tevas instrccions per enamorar-se.
Es ina bona pocima d'amor.
Una abraçada.

jajajajaja quanta raó tens!!!!!! jo he decidit no enamorar-me mai més, sóc com un llop que quan he assaborit una dona fins als ossos me n'avorreixo, déu meu... crec que enamorar-se és crear-se una imatge fantàstica d'aquella persona fins al punt de desvirtuar-la de la realitat, m'encana el teu poema és extremadament simple i deliciós i m'ha fet pensar que...

Apa un abraçadota company!!

Pau

sí que és veritat... l'amor crea addicció... però també és difícil de trobar-lo, eh? no és tan fàcil com descrius tu! no pots agafar el primer tio que passa pel carrer i dir: mira, aquest és mono, m'enamoraré d'ell... perquè a vegades el cor et fa anar cap a una altra banda, malgrat les dificultats... o malgrat un altre camí hagués estat més còmode...

mil petons, amic!

m'encanten els teus poemes!

AnNna

Estrany.

Quan he llegit el títol.. he pensat.. a veure si em dóna la clau?
He clicat i he començat a llegir..

Primer.. m'ha sorprès.. "escull una noia.. qualsevol" i jo em pregunto : qualsevol?

després has continuat: "fixat en una part del cos" del cos?" i l'ànima? i el que ets tu realment? No som més que cos?

Sincerament crec que el que descrius és un filtreig, però no pas és amor... enamorar-se..

Estic d'acord amb tu, l'amor crea addicció.
Però si us plau, deixe'm separar l'amor del que és el joc.

No sé si m'entens.. bé, pot ser sóc jo que ho entenc diferent...

en fi, tot un plaer...
Sé que tens molt a dir en aquest món, endavant!!

Sí... tens raó, l'amor crea addicció. Tot i que no tanta com llegir-te!! jeje molts petons maco!!!

laura^^

M'he encantat el teu poema, com tots, això ja no és res nou! jeje
El poema sí, i m'encanta!Un final molt adecuat!

Fet això,
desenamora't
ràpidament
( si pots )

l'amor crea
... addicció.

I, tant que crea addicció! Quan t'enamores realment d'una persona costa moltíssim desanemorar-se, perquè l'amor ens ho dóna tot, però a la vegada ens ho pren tot. I, és molt difícil desanemorar-se així, com així!

Continua així!
Un penontàs immens!

Anna