Instruccions d'ús

se m'ha tallat el comentari. Volia dir que a mida que es va llegint, el somriure que apareix amb els primers versos es va fonent, fins fondre's amb el silenci etern.

Molt ben trobat. Et felicito.

Una abraçada.

Salz.

P.S. Demano disculpes per haver fet el comentari en dues parts. Ha estat un accident!

M'ha agradat aquest manual d'instruccions. Expliques el camí de l'infant fins a la vellesa, resaltant actes concrets que ens situen en el moment.

És d'un ritme àgil i, si m'ho permets, m'ha semblat amb una mica de humor amarg. A mida

intenta fer la seva interpretació... de vegades potser no és exactament el que es proposa l'autor...
jo penso que la persona... és tímida en un inici de relació social... després es torna quelcom agressiva per defensa pròpia... i per últim s'enlaira i domina la situació pel damunt de les reaccions dels altres i així referma la seva personalitat i s'instala en una forma de fer lliure i de total independència de la influència dels altres...
magnífic... original, sense aclarir massa l'argument central, deixant sempre l'interrogant que ha de fer participar al lector en una lectura hiperactiva... com ja t'he dit altres vegades, dius el que no diuen els altres i d'una forma no habitual, això fa un estil propi. Felicitats!
gràcies per la teva benvinguda, amic!
una abraçada!

A què et refereixes?

de seguir aquestes instruccions, Bruixot, perquè endevino la sensibilitat i el bon fer d'una personalitat en evolució, encara que volis
per dalt dels terrats i per damunt dels capells de la gent que passeja les petges dels quals no els duen enlloc, però a tu sí que t'hi duen. Ho demostres amb aquest poema.

Petons.

lavínia

una manera molt fresca i vital de mostrar una evolució personal, plena, aconseguida...
Comences fràgil, tendre i bellugadís com un nadó, apassionat i malgastador (enginys que no funcionen, paraules perdudes...).
Segueixes amb una etapa de major plenitud, d'abundància, d'intensitat, de profunditat...
I acabes volant, i observant el món des del cel, amb la tranquil·litat que aporta la reflexió, gaudint de les coses, tornant-te dolç des de la teva experiència, per finalment callar.
Excel·lent!