Instants

En Badoc de ca l'Alzina ha baixat per comprar gra, tres unces de mel i un flascó de vi novell. Res més. Llavors ha marxat pel costat dels pins, cap al mas.


Ha tornat durant la nit. Picant portals i rebotant pedres contra els vidres de les cases. Cridava: Et trobaré! Et trobaré!, mentre ella s'encongia atemorida en el meu llit.


Li llegeixo fragments del Lazarillo, els que em semblen més divertits, asseguts a prop de la llar. Em mira embadalida, no sap de lletres i vol beure's les paraules per després fullejar el llibre i provar de desxifrar-lo.


El mossèn m'ha fet un apart diumenge, desprès de missa.
- Qui hi ha a casa teva què no ve als sagraments? - pregunta.
- Ningú – he mentit.
M'he penedit al moment. No vull condemnar la seva ànima ni la meva més del que ja ho estan amb una mentida. Però com dir-li al mossèn?
Haurà de ser en confessió.


De petits jugàvem tots tres a les golfes de ca l'Alzina. Ella, en Badoc i jo, trescàvem feliços il·luminats pels rajos de sol que entraven per les lluernes.


- Em pega, em pega molt – plorava.
Jo l'estrenyia contra el meu pit, com si fos un ocellet ferit i espantat.


- Avé Maria Puríssima.
- Sense pecat concebuda.
- Pare confesso que he pecat.
Mossèn Ramon calla a l'altra costat de la ventalla de fusta. La respiració feixuga m'arriba com un panteix amenaçador.
- Digues, fill. Quin pecat corprèn la teva ànima?
- He mentit, Pare: ella s'està a casa amagada d'en Badoc. Vaig ajudar-la a fugir, perquè l'estimo.
- Heu comes el pecat de la carn?.
- Sí.
- Fill meu, això és molt greu! Com és què has deixat que l'Eva temptadora et desvii del bon camí?
- Ja us ho he dit: l'estimo. El de ca l'Alzina la colpejava ara i adés. Va venir a trobar-me plorosa i amb el cos baldat. El meu deure d'home era protegir-la.
- Ben cert és que en Badoc té el cor fort i que de vegades pot ser agressiu, però sempre es penedeix i prega a Deu de genolls.
- Pare!
- No alcis la veu a la casa del Senyor. El deure de tota muller és respectar i cuidar del marit que Deu, en la seva misericòrdia, ha tingut a bé donar-li. Fugir deixant de complir amb llurs obligacions és un pecat molt greu!
- Però li ha fet mal. Jo ho he vist!
- Abans de res, has de preguntar-te que ha fet ella per mereixa aquest càstig.
La sang se m'encén a les galtes mentre pregunto:
- No ens ajudareu, Pare?
- No puc perdonar-vos mentre no rescabaleu l'honor malmès. Ha de tornar a casa.
No el deixo acabar. M'aixeco de la genuflexió i faig per marxar.
- Guardeu-vos la vostra benedicció, no la necessitem. Deu ens mira i ens entén.
Sento darrera meu com s'obre la porta del confessionari i a mossèn Ramon que em crida una, dues, vegades pel nom atreien l'atenció de les beates que preguen a aquelles hores. No em giro. Surto de l'església per no tornar-hi mai més.