Instants per no oblidar

per somriure un poc,
per respirar i plorar.

A voltes el respecte es torna una lícita barrera, respectar la llibertat no és fàcil, sobretot quan es llença la tovallola de mil colors pel cansament comprès. A voltes la llibertat és acceptar la decisió dels altres i estar al costat, car que no compartim la mateixa decisió, però la llibertat és creixment, respecte i un acte d'amor.

Pau

Per què el retires? No n'estaves contenta, esclar!

No cal aclarir-ho. És bonic el que suggereixes però.

"a la memòria sembrem cada dia..."

Que bonic! Sembrem i collim i en fem rams per ornar el moment que vivim i la seva flaire ens reconforta.

Gràcies pel teu comentari Angie, em sona a bellesa i a generosa entrega, com la imatge que et representa en la wep.

Que delicada i lluminosa! Com tu, esclar!

Un petó molt dolç. (T'espero en properes trobades, si pots)

Muuuuaaa!

Com que no esperes cap comentari d'aquest poema meravellós,,
no te'n faré cap i em limitaré a donar-te les gràcies pel comentari tan explícit que m'has fet al meu relat, que m'ho he passat tant bé llegint-lo, recordant vells temps, com tu llegint el meu relat, quins temps! Oi, Angie?
Si no ho has llegit et recomano que llegeixis el relat de "un diumenge qualsevol" que és la continuació d'aquest i si m'envies la teva direcció de correu t'enviaré un dibuix referent al relat.

És cert que en la memória sembrem cada dia un nou brot, però què me'n dius dels del barri de la Ribera? No sabia que fossis d'allà, del nostre estimat barri al costat de Santa Maria del Mar.
Enhorabona, companya.

de saber-ne més