Instants de vida

bones! tenia l'avís del teu comentari guardat per a passar-me pel teu raocnet quan trobés un moment! i avui ha estat aquest moment! per desconnectar una mica i navegar entre les lletres! jeje

Immortalitzar aquells instants de vida que ens han fet sentir plens de forces, d'energies; que ens han donat vida en tots els seus sentits, que han fet que per uns moments no et calgués res més. Tan sols aturar l'impuls per uns instants i deixar-te endur... com qui vola amb les ales esteses i els ulls aclucats per a assaborir l'aire i el vent.

Imatges grabades que en recordar-les redibuixen somnis viscuts.


ens seguim veient entre lletres!
vagi bé,
Gemm@

obrint la capsa dels records, que en el fons, no deixen de ser, nosaltres.
Una altra joia de sensibilitat construïda amb els mots suaus i les experiències que t'han ensenyat a mirar de la manera que ho fas.

Sempre queden coses bones i el futur pot ser incert, sí, però també pot ser sorprenent i ple, com tornar a renéixer.

Gràcies per llegir-me. Sempre és un goig trobar-te entre els meus mots humils.

petons!

gypsy

aquest poema.
Te un toc molt dolç i tendre...
relaxa i trasmet felicitat. M'han bvinggut ganes de llegir els teus relats. Així ho faré.
Jo també tinc problemes amb els punts suspensius, deixen les frases obertes, són molt pràctics....
M'ha agradat coneixe't.
Que tinguis una bona entrada al 2007!

Gràcies pel teu comentari. Em sembla una reflexió molt assenyada, per cert, que defensa la passió tal com acostumes a fer-ho en els teus poemes: de manera aferrissada i molt convincent. Aquests "instants de vida" és una joia més penjada en aquesta exposició que és RC. I sempre vénen ganes de més.
Un bon any 2007 ple de felicitat. Una abraçada,
Fredia

Records llunyans: Paisatges, moments, mirades, sabors, sensacions, ... no sempre el temps pot amb tot i aquesta és la raó de l'esperança i aquest és el sentit de molts anhels: que en evocar uns instants especials, il·luminats per la llum de la memòria i del sentiment, siguem capaços de revifar el passat i fer-lo company del present, projecte de futur; en cas contrari, tot el viscut seria només cendra...

Tot i que passada ja la primera fase, espero encara que les festes t'hagin estat bones... i mirant el futur et desitjo un feliç 2007 de tot cor, poetessa en prosa!
Demano que el Nou Any ens permeti noves coincidències...
Unaquimera

M'agrada llegir les teves reflexions

Quan arribes al "precipici" ..., quina imatge tan intensa i real alhora, Gessamí_blau...

m'ha agradat molt la senzillesa aparent del poema que implica un gran domni de l'expressió: Felicitats i gràcies per comentar-me.

Un petó!

M'agrada com descrius els teus sentiments, arriben directes sense necessitat de desxifrar, simplement amb la desautomatització permets que el lector arribi al teu món. Felicitats et seguiré llegint !!!
Molts petonets

Has enfocat el poema amb prosa poètica al principi, dues estrofes centrals i prosa poètica de nou (més o menys de la mateixa extensió que l'inicial) a fi de cloure l'obra. Tot el que sigui enllaçar prosa i poesia (amb coherència, mesura i prudència, com és el cas de les obres que t'he llegit), em sembla més que perfecte. I ho defenso per una raó: la prosa atreu molts lectors, la poesia no tants. I estic convençut que cal obrir la poesia a un ventall més ampli de lectors. Aquesta és, penso, una bona manera.

El primer paràgraf serveix d'introducció i aporta la idea central de tot el text: una visió retrospectiva de quelcom que reveus temps després.

Les dues estrofes centrals són precioses. Potser perquè la primera té un clar sabor de mar (es podria percebre la brisa i el mar de fons) i perquè la segona aporta un suau o lleuger -mai brusc- toc d'originalitat: una pregunta i una resposta a cada vers.

Clous el poema amb una clara al·lusió al record, que és el que t'empeny a percebre tot aquest món que ja abans havies viscut.

Elegant i dolç. Un plaer.

Una abraçada,

Vicenç

que ho enllaces tot sense agressivitat ni prepotència? Que escrius com si parlessis a cau d'orella xiuxiuejant mots secrets que transpiren melangia i calma...?
Et miro i et veig reflexada en els teus versos, portant el teu ADN.
I aquí estic, assegut amb tu a l'extrem del precipici pensant que la vida està feta d'instants vius i latents i la resta és temps obligat a viure... esperant retornar a l'inici de l'emoció amagada en les coses insignificants que omplen...
petons i una abraçada... IMMORTAL.