Instant

Un relat de: solarin

Últim instant del dia,
últim instant amb tu.
Te'n vas lluny,
sé que no tornaràs.

Trist moment, quan marxaràs.
Sé que et trobaré a faltar.
Com dir-t'ho tot en un instant?
Llàgrimes que cauen sense poder-ho evitar...

Perdré la llum dels teus ulls,
dolços com el més dolç pastís.
Fosc mirall tenyit de negre
no em neguis el teu somrís.

Desitjaria l'eternitat d'aquest instant
per tenir-te amb mi aquesta nit
i despertar al teu costat,
comprovant que no has marxat
(i que no ho faràs)

Comentaris

  • Ho entenc[Ofensiu]
    roda03 | 07-11-2005 | Valoració: 9

    Hola Solarin,
    T'acabo de llegir i la veritat és que t'entenc perfectament perquè jo he desitjat molts dies que el temps s'aturés quan sóc amb la Princesa.
    He intentat pactar amb els rellotges i la veritat és que no me n'he sortit, i saps què he decidit? Doncs que els he exiliat per sempre més, de veritat!

    Un brindis per la teva poesia ,
    Roda03