Instant d'infant

Tricicle. Mequetrefe. Embolic amb els pedals i el gos. I cau.



"La infancia tiene sus maneras peculiares de ver, pensar y sentir, y nada hay tan fuera de razón como pretender sustituir esas maneras por las propias nuestras."

Jean-Jacques Rousseau



Nostàlgia de la imaginació, de la llibertat, de la innocència, de una mirada plena de significats indefinits seriosament, de la indiferència, de l'admiració per tonteries, de descobrir, de coses banals i peculiars, de fer el boig, de voler fer riure a tothom, de sentir que si els fas riure els fas feliços, de transmetre amor sense voler,...


I quan ens desestabilitzem durant un període de temps sempre ens refugiem en els records, de tant en tant són en els que res no tenia importància. On les coses realment importants eren bàsicament els nostres sentiments. On no hi havia passat, només la visió d'un món futur sense saber-ho, un món que ens obligaria a tornar bastant sovint en aquells primers anys on encara no érem ningú. Records plens de xocolata, de genolls pelats, de plors que demostraven la nostra valoració del que ens envoltava, de injustícies encantadores, de recuperacions miraculoses, d'oblits fugaços, de sinceritat, d'amor, d'impudícia, d'igualtat,...


Records que ens demostren que hem canviat cap a una persona que encara té necessitat de tornar als ulls de nen per recuperar-se d'un problema que segurament aquell nen jutjaria increïblement estúpid com per qualificar-lo com un "problema". És curiós com ens ha de salvar l'esquitx de mig metre que vam ser per no caure en el buit.


... Hi ha gent que fins i tot han preferit copiar aquesta felicitat eterna en comptes de afrontar-la directament de cara, sense treure's una màscara que comença a anar-li petita... Tot i que n'hi ha que han aconseguit adaptar-se al canvi i, amb l'ajuda de gent que l'envolta, és feliç de debò.




No t'amaguis més del necessari.


Torna't a aixecar. Ella després de caure no va plorar, es va girar, va córrer cap a mi rient com una boja i em va abraçar.