Inspiracions arran d'una cafetera de fira?

In mente, in mente, in mente...in ment de ximpleta dement, acabaré sent, amb aquesta clepsa que no hi toco gens gens gens.
Tot i que si no fos jo, com que sóc jo, si ho canviés m'enyoraria, tindria melangia i nostàlgia de la meva configuració i és que una silueta plena del que no és esdevé un fantasma trist i exasperat.
Per tant, deixo que la closca faci, digui, sigui i atabali, bombardegi i sigui més incontinent que mai.

Al País dels Potsers segur que s'hi porten pulseres d'acords i certeses atàvics/ques, més o menys impossibles (mal adjectiu) bategaires del no-oblit a més no poder.
Jo vull saber,creure, pensar que en duc un, d'aquests braçalets i que vaig del bracet amb el que comporta. Com tota cuca vivent, suposo.

I ja ho he escrit, avui, dia de puja baixa sol ara sí ara no de primera setmana de desembre.
Serà la cafetereta com de joguina, com de fira, menuda i bi-tassa, borbollejaire i enviciadora la que m'ha fet pujar energia????
Una cafetera que si la mires i dibuixes sembla un corb-lloro, com a mínim.
I és clar, que deu ser ella!