Cercador
Inspiració
Un relat de: Eponine7Com un gargot difuminat
en la immensitat del buit.
Sol...
Beneïda solitud!
La inspiració
lentament traspassa la pell
filtrant-se pels porus
talment un sedàs.
Les coses supèrflues
no hi són.
Es queden enrere
i s’integren al buit.
Essencial.
És quan puc escriure.
És quan puc parlar.
És quan puc sentir...
03/11/2000
en la immensitat del buit.
Sol...
Beneïda solitud!
La inspiració
lentament traspassa la pell
filtrant-se pels porus
talment un sedàs.
Les coses supèrflues
no hi són.
Es queden enrere
i s’integren al buit.
Essencial.
És quan puc escriure.
És quan puc parlar.
És quan puc sentir...
03/11/2000
Comentaris
-
Gràcies Calderer![Ofensiu]Eponine7 | 31-01-2011
Moltes gràcies pel teu comentari!
Al final, és gràcies en bona part a les crítiques constructives que vas fent-te :)
No hi dedico massa temps a escriure ara. M'havia agradat molt.
Potser si em motivo m'hi tornaré a posar. Quan havia fet aquests textos era certament joveneta...
T'aniré llegint, jo també! -
Solitud[Ofensiu]Calderer | 31-01-2011
La solitud com l'espai i el temps per crear.
M'ha agradat!
Seguiré llegint els teus escrits.
Lluís