Inspiració

Un relat de: Eponine7
Com un gargot difuminat
en la immensitat del buit.
Sol...
Beneïda solitud!
La inspiració
lentament traspassa la pell
filtrant-se pels porus
talment un sedàs.
Les coses supèrflues
no hi són.
Es queden enrere
i s’integren al buit.
Essencial.
És quan puc escriure.
És quan puc parlar.
És quan puc sentir...

03/11/2000

Comentaris

  • Gràcies Calderer![Ofensiu]
    Eponine7 | 31-01-2011

    Moltes gràcies pel teu comentari!
    Al final, és gràcies en bona part a les crítiques constructives que vas fent-te :)

    No hi dedico massa temps a escriure ara. M'havia agradat molt.
    Potser si em motivo m'hi tornaré a posar. Quan havia fet aquests textos era certament joveneta...

    T'aniré llegint, jo també!

  • Solitud[Ofensiu]
    Calderer | 31-01-2011



    La solitud com l'espai i el temps per crear.

    M'ha agradat!

    Seguiré llegint els teus escrits.

    Lluís