INSOMNI

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio

Una... dues... tres passes...

La Paula avança per la teulada amb lentitud però amb la seguretat de l’equilibrista que camina sobre un cable. Salta de teulada en teulada com un gat de carrer, cautelosa i àgil. Podria fer el trajecte amb els ulls clucs però la rosada nocturna sobre les teules l’obliga a vigilar on trepitja. Un pas en fals i la sensació de l’asfalt abraçant el seu cos seria l’últim que sentiria.

Asseguda al mur d’una terrassa, al desè pis d’un antic edifici abandonat, la Paula tanca els ulls i sent com el zum-zum de la ciutat recorre tot el seu cos. Pot sentir el seu batec, com si fos un organisme viu. La vista panoràmica de la ciutat a la nit enmig d’un silenci brunzidor, amb un mar de llumetes titubejants als seus peus, la fa sentir viva. Molts considerarien l’insomni com un greu problema, però la Paula el viu com una virtut. Per a ella, la vida pren sentit quan es fa de nit.

Li encanta tafanejar les finestres obertes en la distància, on la llum encesa delata mil històries en directe. Històries íntimes, quotidianes, crues. Històries sense filtre que la Paula observa amb ulls insomnes, camuflada amb un càlid vel de foscor que l’embolcalla i la cobreix de nit.



Greg S.

Comentaris

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: